La Cívica-Escola Valenciana de l’Alacantí ha fet un comunicat arran de la convocatòria de la votació perquè les famílies trien la «llengua base» en què els seus fills seran educats als centres de primària i secundària, que estava previst que s’allargara entre el 26 de novembre i el 4 de desembre però que finalment s’ha ajornat sense data prevista degut als efectes de la DANA.
L’entitat ha proposat una sèrie d’accions perquè el valencià continue sent la llengua dominant en l’ensenyament, malgrat la nova llei de «llibertat educativa», i és en aquest sentit que proposen «convocar els consells escolars perquè donen suport al programa lingüístic que tenen en l’actualitat, un programa lingüístic d’èxit, i enviar l’acord a les famílies apostant pel programa lingüístic actual i demanant el vot a favor del valencià com a llengua base del centre».
També proposen la convocatòria de reunions amb les AFA, les associacions de famílies d’alumnes, perquè «donen suport al programa lingüístic que tenen en l’actualitat i enviar l’acord a les famílies apostant pel programa lingüístic actual, demanant el vot a favor del valencià com a llengua base del centre».
L’entitat, al seu torn, planteja que als centres educatius hi haja material publicitari que podria ser facilitat des de La Cívica, així com la convocatòria de reunions als centres educatius per explicar a les famílies com funciona la llei, el sistema de votació i per argumentar el seu suport al valencià com a llengua base. A més, proposen també assessorar les famílies convidant, si cal, a «alguna persona experta en l’aprenentatge de llengües a les xerrades informatives».
Tria valencià
A través de la campanya «Tria valencià», Escola Valenciana ha fet un escrit per a argumentar per què consideren que les famílies han d’apostar per aquest idioma com a «llengua base» a través de sis punts. Al primer s’explica que «el valencià és una llengua d’oportunitats laborals», ja que «per a ser docent», posen com a exemple, «cal acreditar-ne el coneixement». Alhora, en altres àmbits laborals aquest coneixement també es valora, i «com més coneixements de valencià tinguen les nostres filles i fills, més facilitats tindran per obtindre els nivells de llengua requerits per accedir a molts llocs de treball».
Al segon punt recorden que «les persones que coneixen dues llengües», en aquest cas valencià i castellà, «estan millor preparades per adquirir-ne una tercera», a més que el coneixement de dos o més idiomes «aporta avantatges comunicatius, socials i, fins i tot, en l’estructura cerebral».
D’altra banda, des d’Escola Valenciana expliquen que «conèixer llengües significa accedir a noves cultures i maneres d’interpretar el món, fet que afavoreix la seua comprensió i ens enriqueix». Al quart punt destaquen que l’alumnat que estudia en valencià «normalment presenta molt bons resultats també en castellà com a matèria i domina perfectament» aquesta altra llengua, per la qual cosa «estudiar assignatures en valencià no resta el coneixement del castellà, sinó al contrari».
Escola Valenciana també ressalta que «el valencià forma part de la nostra particular identitat i riquesa», ja que «és l’herència dels nostres avantpassats i l’hem de transmetre a les noves generacions». A més, defensen que el valencià «també és un instrument d’integració per a les persones provinents d’altres territoris i països».
Per últim, des de l’entitat insisteixen en el fet que els fills i filles «tenen el dret d’aprendre les llengües oficials del territori on viuen, i l’administració té el deure de fer-ho possible», perquè «triar el valencià és garantir drets, afavorir l’aprenentatge de llengües i protegir la nostra cultura, manera de viure i d’entendre el món».
