El mapa dels carrers de València és el mapa de la desigualtat entre dones i homes. Així de simple i contundent. Dels 3.741 carrers (dades del 2020) que hi ha registrats a la ciutat, només 186, és a dir, el 5%, tenen nom de dona, enfront del 42,4% que tenen noms d’home, concretament 1.585 carrers. Aproximadament, de cada 10 carrers amb noms d’homes, només 1 té nom de dona.
A més a més, d’este 5% de carrers amb nom de dona, quasi la meitat (41,9%) presenten una filiació religiosa, ja que fan referència a santes i beates 38,2%, i marededeus (38,2 %). Això deixa la nomenclatura femenina no religiosa reduïda a només 108 carrers (el 2,9% de la totalitat dels carrers), tractant-se, en este cas, de dones que han destacat en les seues professions o capacitats artístiques, com a activistes o intel·lectuals.
Si ens centrem i analitzem els carrers de les dones sense connotacions religioses, en primer lloc, destaquen els noms de carrers de 19 dones classificades com artistes, on són majoria les actrius, en concret 8, quasi totes valencianes, com és el cas d’Encarna Máñez, Pepita Serrador, Amparo Martí, Conchita Piquer, Empar Guillem, Lola Gaos i María Fernanda d’Ocón. També cal esmentar 3 sopranos (Lucrècia Bori, Maria Llàcer i Maria Ros), 2 indumentaristes (Carmen Ferres Garcia-Insa i Encarna Albarracín), i 3 pintores, com és el cas de Manuela Ballester (Valenciana), Jacinta Gil Roncales i de Matilde Salvador, que a més era compositora. Entre la resta de dones artistes, podem parlar de la pianista Empar Iturbi i de la impressora Jerónima Galés.
El segon bloc de dones a subratllar pertany a una de les professions més històricament feminitzades, com és el cas de les professores. Al respecte, hi ha 13 carrers dedicats a estes dones, de les quals 8 són valencianes: Alejandra Soler, Carme Crespo, Carola Reig Salvà, Dolores Marqués, Empar Navarro i Giner, María Carbonell, Presen Sáez de Descatllar, Senent Ibáñez i Vicenta Rodrigo Arce. I no valencianes: Pilar Hernández, Teresita Núñez, Olimpia Arozena Torres i Enriqueta Agut Armer. D’altra banda, hi ha 4 carrers dedicats a pedagogues: Doña Maria Carbonell, María de Maeztu, Maria Montessori i Raquel Payà, esta última valenciana.
El seguix el bloc de dones que formen part de la monarquia i la noblesa: 10 d’elles són reines, entre les quals destaquen: Violant, Na Germana (valenciana) i Na Maria. A més tenen carrers Isabel la Catòlica, Maria Cristina i Maria de Molina. També destaquen 5 nobles com són Mencía de Mendoza (Virreina de València), la Infanta Isabel, Carolina Álvarez (valenciana) i la Marquesa de Paterna del Campo.
Els següents grups pertanyen a la categoria de científiques, intel·lectuals i escriptores amb un 5,4 % cada grup. En el grup de científiques i intel·lectuals destaquen les científiques i matemàtiques com Ada Lovelace, Margarita Salas, Rita Levi-Montalcini i Marie Curie. També cal esmentar les filòsofes María Zambrano, Olympe de Gouges i Simone de Beauvoir, i la filòloga María Moliner. Per últim, hi ha els carrers de dos valencianes: la historiadora Sílvia Romeu i la musicòloga Maria Teresa Oller i Benlloch.
El grup d’escriptores l’encapçala l’advocada, política i escriptora Clara Campoamor, que entre daltres coses a destacar va fer possible el sufragi femení. Les altres a destacar són Virginia Woolf, Concepción Arenal, Concha Espina, Emilia Pardo Bazán i Gloria Fuertes. D’altra banda estan les valencianes Beatriu Civera, sor Isabel de Villena, Maria Beneyto, María Cambrils Sendra i la poetessa Leonor Perales.
El grup més nombrós és el conformat per polítiques i activistes. Com a polítiques valencianes estan Leonor Jovani, Pilar Soler Miguel, Rosa Estruch Espinós. I entre les activistes locals Amparo Arce Miralles i Cristina Piris. Altres polítiques no valencianes que tenen carrers són Elena Just Castillo, Frederica Montseny i Jardi de Wangari Maathai, Guillermina Medrano i l’homenatge a les Tretze Roses.
Per últim, el 2,2% són professionals de la salut, totes elles valencianes, com la comare Carmen Soler Alabau, les ginecòlogues Concepció Aleixandre Ballester i Manuela Solís Claràs i, per últim, la metgessa María Mercedes Maestre Martí.
D’altra banda, cal destacar que 9,4% dels carrers porten noms de dones que no podem identificar o desconegudes, i a més s’han agrupat en la categoria d’altres (3,9%) dones amb perfils diversos, com tres propietàries, dues d’elles valencianes com Beatriz Tortosa i Empar Ballester, a més de Margarita Valldaura; dos benefactores, la valenciana Eugenia Viñes, i Luz Casanova, i un grup format per la procuradora María José Victoria Fuster i l’heroïna Agustina d’Aragó.
Tots estos noms apareixen en el llistat del portal de dades obertes de l’Ajuntament de València de l’any 2020. Per tant, no es recullen fins a 18 carrers de dones, dels quals 17 foren impulsats pel govern municipal del Rialto i una impulsada pel govern de PP-Vox. Entre estes de vies urbanes de recent incorporació destaquen 7 polítiques: Rita Más la Rulla, Paz Azzati Cutanda, Rita Barberà Nolla, Pilar Bosch Monforte, Cristina Piris López-Doriga i Trini Simó Terol, tot i que aquesta última estigué a punt de quedar-se sense carrer a proposta del grup municipal de Vox. També cal afegir el carrer dedicat a l’organització de dones anarcosindicalistes Agrupació de Dones Lliures. A més a més hi ha un grup de carrers dedicat a escriptores: Carmen de Burgos, Gabriela Mistral, Luisa Cervera, Amalia Fenollosa Peris i Lucia Sánchez Saornil. Per la seua banda, s’han incorporat noms de científiques i intel·lectuals com Emma Castelnuovo, Florence Nightingale i Rosalind Franklin. Finalment, entren a la llista la primera pilot d’aviació d’España, Mari Pepa Colomer, Josefina Landete Aragó, odontòloga i secretària del Comité Femení d’Higiene Popular, i Antònia Gómez d’Orga, qui va ser propietària d’una de les impremtes més famoses de la València del segle XVIII.
Observant la imatge que ens brinda la visualització dels carrers podem veure que els carrers amb nom de dona (de color violeta), se situen més en la perifèria, ja que provenen sobretot de carrers de nova creació, destacant una major concentració en el districte de Poblats Marítims.
Per concloure, a l’hora de parlar del nom de les vies urbanes de València, cal subratllar que existix una doble discriminació: a més d’haver-hi poques dones, encara són menys les dones valencianes. Del total de carrers amb nom de dona, incloent-hi les recents incorporacions, només el 31,8% (65) són dones valencianes. En tot cas, esta proporció ha augmentat gràcies al fet que en les noves incorporacions les dones valencianes són majoritàries (més de la meitat).
