L’article 316 del Codi Penal específica que: «Els qui amb infracció de les normes de prevenció de riscos laborals i estant legalment obligats, no faciliten els mitjans necessaris perquè els treballadors exercisquen la seua activitat amb les mesures de seguretat i higiene adequades, de manera que posen així en perill greu la seua vida, salut o integritat física, seran castigats amb les penes de presó de sis mesos a tres anys i multa de sis a dotze mesos». Una mesura que a l’article 318 encara es concreta més en apuntar als «encarregats del servei que hagen sigut responsables dels mateixos i els qui, coneixent-los i podent remeiar-ho, no hi hagueren adoptat mesures».
Amb aquests articles n’hi hauria prou per condemnar el president de la Generalitat, Carlos Mazón, per la seua omissió del deure durant el 29 d’octubre passat, quan, malgrat tenir coneixement dels riscos i les ferramentes per evitar-los, no va avisar a temps del perill de la DANA, posant en perill desenes de milers de treballadors quan encara es trobaven al lloc de treball o estaven tornant per les carreteres. La interpretació que el Tribunal Suprem va fer d’aquests articles a la Sentència 1.355/2000, descrivint els tipus dolosos i la imprudència greu en forma d’omissió, reforçarien la tesi.
Aquest és l’argumentari que la Confederació General del Treball del País Valencià (CGT-PV) ha presentat a la Fiscalia per tal que òbriga un procés penal contra Mazón, perquè «es va generar un risc greu per a la vida dels treballadors perquè només pot afirmar-se, des del punt de vista de l’element subjectiu, que existia consciència d’un perill. Concorren perquè tots els pressupostos de tipus penal que s’aplica», segons pot llegir-se a la denúncia del sindicat.
A aquesta denúncia cal sumar-hi la iniciativa «Justícia per a València» amb què diferents entitats estan recollint adhesions per a fer possible una acció judicial contra Mazón.
