El 17 d’octubre del 2022 van començar les obres d’urbanització del Projecte d’Actuació Integral (PAI) de la Canyada de Trilles de Godella (l’Horta Nord), també anomenada la Torreta del Pirata, un projecte del 2002 que «està fent desaparéixer la vegetació i la fauna autòctona de 149.000 metres quadrats a canvi de 447 habitatges, on s’espera que habiten unes 1.500 persones, el que suposaria incrementar la població actual en un 15%», assenyala el col·lectiu Natura Godella.
L’entitat va recórrer el maig del 2023 al portal de Peticions del Parlament Europeu per a «provar de salvar» aquesta zona de la comarca de l’Horta Nord «davant l’avanç imparable de les obres» del PAI. Aquest dilluns aquest organisme ha demanat a la Comissió Europea (CE) que analitze si el projecte urbanístic que afecta aquest paratge natural de Godella és compatible amb la llei europea d’impacte ambiental.
La petició reclama que es «conserve aquest pulmó de biodiversitat proper a la ciutadania local», atés que el PAI «posa en perill la pedrera històrica i el seu entorn».
El PP rebutja la petició
Els grups parlamentaris socialistes, liberals, verds i esquerra s’han mostrat partidaris de mantindre oberta aquesta petició, enfront del rebuig del PP, que en un gir final han demanat el seu tancament, malgrat que l’eurodiputat Radan Kanev va defensar prèviament mantindre-la oberta per a assegurar-se que no existeix violació de la directiva europea, encara que no descartava tancar-la «més endavant».
L’eurodiputat socialista Domènec Ruiz Devesa s’ha sumat a la preocupació pel futur de les Pedreres i ha defensat que és d’una «peça fonamental en la protecció de l’entorn», ja que contribueix a fer front a l’efecte de l’escalfament global i que pot «desaparéixer» a causa dels plans urbanístics que ha proposat l’Ajuntament de Godella per a donar pas a la construcció d’habitatges.
En aquest sentit, ha reclamat «mesures urgents per a garantir la seua conservació com a bosc periurbà» i ha instat també la resta de grups a donar importància a «aquesta important causa», perquè considera que s’ha d’estudiar la seua compatibilitat amb la directiva d’impacte ambiental. També ha demanat que es remeta a la comissió de Medi ambient del Parlament Europeu perquè puga fixar la seua posició sobre aquest tema.
«Projectes urbanístics depredadors»
Per part seua, l’eurodiputada de l’Esquerra Esther Sanz Selva ha denunciat que això «no és un fenomen aïllat ni nou», sinó que ocorre arreu del País Valencià, un territori «ple de conflictes de projectes urbanístics que agredeixen el territori i vulneren diverses directives europees».
Per això, ha fet una crida a la Comissió Europea perquè investigue «en profunditat» aquests «projectes urbanístics depredadors», ja que critica que es tracta d’«un problema estructural» que afecta tot el territori espanyol i altres països de la UE.
Legislació estatal
No obstant això, l’executiu comunitari ha rebutjat donar seguiment a aquesta petició perquè la directiva s’ha traslladat correctament a la legislació estatal, la qual cosa permet l’accés als procediments de recurs administratiu i judicial als quals qualsevol ciutadà pot recórrer per a impugnar la legalitat de les decisions de les autoritats públiques que consideren que hagen vulnerat algun dels drets conferits per la directiva.
Al fil d’això, la Comissió Europea considera que els mecanismes de recurs davant dels òrgans estatals pertinents disponibles en virtut de la directiva constitueixen el mitjà «més adequat» perquè el peticionari faça valdre les seues reclamacions de manera satisfactòria, en cas que considere que no s’estan aplicant correctament les disposicions de la legislació comunitària.
