Aquest 29 de setembre es compleixen mil dies d’ençà que va començar la campanya #Reciprocitat Ara!, amb l’objectiu d’aconseguir que «totes les cadenes de ràdio i televisió públiques que emeten en català/valencià es pogueren rebre a tots els indrets de l’àmbit lingüístic». La iniciativa«ha esdevingut un clam diari que confirma la unitat de la llengua i la denúncia de la política regionalista dels governs autonòmics», expliquen els responsables.
Durant aquest temps, han recordat que «més de 10 milions de persones conformem, en potència, un únic mercat cultural, estructurat al voltant de la nostra llengua comuna». Tanmateix, assenyalen, «aquest mercat no ha assolit mai el nivell de desenvolupament possible, i continua captiu dels paràmetres i els interessos econòmics que es marquen des de la capital espanyola».
Mil dies de campanya sostinguda que, «tot i obtenir significatius avanços de col·laboració entre els tres ens públics de la ràdio i televisió de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears, que posen de manifest les
possibilitats reals de la reciprocitat», encara no ha fet possible «una reciprocitat plena». «En contra hem tingut una actitud políticament submisa dels tres governs autonòmics i dels partits que li donen suport, demostrant amb els fets que tots plegats actuen en clau regional espanyola», asseveren.
No obstant això, la campanya, «com si fora una muixeranga o un castell amb una base molt ampla, ha anat creixent en les xarxes socials i en els més diversos àmbits socials, amb sèries de vídeos, penjades de pancartes
per tots els territoris, articles, entrevistes, programes de ràdio i televisió, entrevistes amb partits polítics i institucions, proposicions i esmenes legislatives, actes públics i presencia transversals acompanyant les més diverses reivindicacions», indiquen.
Antoni Infante, portaveu de la campanya, ha declarat: «Els partits polítics estan malbaratant tot un cicle polític, defugint la responsabilitat històrica que tenen amb la nostra llengua i amb els drets lingüístics i culturals del conjunt de la ciutadania. Les bones paraules d’alguns partits polítics a favor de la reciprocitat, l’aprovació de PNL (Proposicions No de Llei) que passen immediatament al calaix de l’oblit, les excuses tècniques, i un llarg etc., demostren, en aquest tema, la renúncia explicita dels partits a garantir els drets lingüístics del conjunt de la ciutadania».
Així mateix, ha afirmat que «la ineficàcia i la renúncia en aquest àmbit dels governs autonòmics, a causa del comportament en clau regionalista dels partits que els conformen, estan ajudant objectivament que el valencià/català estiga en emergència lingüística a tot el domini lingüístic». I ha afegit que «el conjunt de la ciutadania, el mercat cultural i els diversos estaments que el conformen, necessitem que la reciprocitat –i altres mesures lingüístiques– arribe a tothom per a poder enfortir el nostre sistema comunicatiu». «Com va deixar escrit Vicent Romano: El factor determinant d’una comunitat són les relacions de producció i comunicació de la societat».
Des de la campanya, «volem reconéixer i agrair al nombrós grup de persones i entitats que durant aquests mil dies han participat de manera creixent, donant mostra d’una important capacitat de persistència i assolint una visibilitat absolutament impensable ara fa mil dies», ha conclòs Infante.
