Un estudi d’un equip de la Unitat de Canvi Global-IPL de la Universitat de València (UV) dut a terme a València ha conclòs que les onades de calor posen en risc l’ambient nocturn adequat i la salut dels ciutadans a les principals ciutats mediterrànies.
El treball, que acaba de publicar International Journal of Applied Earth Observation and Geoinformation, mostra el primer mapa de zones climàtiques locals (LCZ) d’alta resolució del Cap i casal, basat en dades de satèl·lits.
L’objectiu és analitzar els efectes d’«illa de calor» i «onada de calor» a les principals ciutats mediterrànies, i proporcionar mesures de mitigació per a millorar l’ambient i la salut de la població, explica la institució acadèmica.
Els episodis de calor extrema a les ciutats, cada vegada més intensos, freqüents i prolongats, suposen una amenaça per a l’ambient i per a la salut dels ciutadans. Contrarestar aquests efectes requereix no sols comprendre les seues causes, sinó també dissenyar estratègies d’adaptació a les condicions climàtiques canviants a conseqüència del calfament global.
València, model d’estudi climàtic
Partint que la dinàmica espaciotemporal de la temperatura de la superfície es troba estretament relacionada amb la cobertura del sòl —molt heterogènia en les àrees urbanes— i amb les condicions atmosfèriques, l’estudi elaborat per l’equip de la Universitat de València ha recopilat dades dels satèl·lits Ecostress i Landsat per a monitorar, a molt alta resolució, la temperatura de la superfície terrestre (LST) a València.
A partir d’una selecció de 17 imatges representatives durant els períodes de juliol i agost del 2022 i el 2023, han pogut monitorar tant la temperatura com les illes de calor de la superfície urbana (SUHI), és a dir, els punts calents o crítics de la ciutat. Així s’ha configurat el primer mapa d’alta resolució de zones climàtiques locals per a València, convertida en model d’estudi climàtic de les urbs mediterrànies.
El treball mostreja la temperatura de les superfícies urbanes per zones —rastrejades en una escala de 10 metres— i per espais temporals —dia i nit-—; delimita les illes de calor i proporciona informació valuosa perquè els qui formulen les polítiques urbanístiques i ambientals afronten eficaçment els problemes associats a un clima extrem.
L’estudi detalla l’especificitat de cada àrea segons l’esquema de classificació de ‘zones climàtiques locals – LCZ’, guia que proporciona a urbanistes i arquitectes una perspectiva nova sobre la influència que exerceix la cobertura del sòl sobre la dinàmica tèrmica de l’entorn urbà.
Monitorar els edificis
“Els responsables de les polítiques han de monitorar de prop els edificis i les superfícies més afectades durant les onades de calor i proposar les mesures de mitigació corresponents per a millorar l’ambient”, comenta José Antonio Sobrino, catedràtic de Física de la Terra i Termodinàmica de la UV, i investigador principal d’aquest treball realitzat per la Unitat de Canvi Global (UCG) del Image Processing Laboratory (IPL) de la Universitat de València.
Els resultats indiquen quins tipus d’edificis experimenten una major intensitat de calor i assenyalen els punts especialment calents; donen evidència de la relació entre presència de vegetació i refredament nocturn, i permeten deduir, per exemple, que la baixa capacitat de dissipació de calor dels edificis compactes de gran altura produeixen un efecte de calor més elevada durant la nit.
