Un total de 61.672 persones van morir a causa de l’extrema calor que va es viure a Europa l’estiu del 2022, el més calorós mai registrat al continent i que es va caracteritzar per intenses onades que van batre rècords de temperatura, sequera i incendis forestals. Així ho estima un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona, en col·laboració amb l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França. Les dades revelen que entre el 30 de maig i el 4 de setembre de l’any passat, a tot l’Estat aquesta xifra va ser d’11.324 persones. A més, l’informe apunta que a l’estat espanyol el nombre de dones que van perdre la vida per aquesta raó va ser un 63% superior al d’homes.
L’equip investigador va obtindre dades de temperatura i mortalitat per al període 2015-2022 a 823 regions de 35 països europeus, la població total de les quals representa més de 543 milions de persones. Es van usar aquestes dades per a estimar models epidemiològics i predir la mortalitat atribuïble a les temperatures per a cada regió i setmana del període estival.
Segons l’informe, l’anomalia més gran tèrmica es va registrar durant la canícula estival, de mitjan juliol a mitjan agost. Aquesta coincidència va magnificar, segons els investigadors, la mortalitat per calor, causant 38.881 morts entre l’11 de juliol i el 14 d’agost. Dins d’aquest període de poc més d’un mes es va produir una intensa onada, entre el 18 i el 24 de juliol, a la qual s’atribueixen un total d’11.637 morts.
Països més afectats
En termes absoluts, el país amb major nombre de morts vinculades a la calor al llarg de tot l’estiu de 2022 va ser Itàlia, amb un total de 18.010 morts. El segueix l’estat espanyol, amb 11.324 defuncions i la tercera plaça l’ocupa Alemanya, amb 8.173.
D’altra banda, si s’atén únicament a l’increment en la temperatura, el país que va registrar un valor més alt va ser França, amb 2,43 °C sobre els valors mitjans del període 1991-2020. El segueixen Suïssa (2,30 °C), Itàlia (2,28 °C), Hongria (2,13 °C) i l’estat espanyol (2,11 °C).
Lliçons de l’onada de calor del 2003
Fins a hui, l’estiu amb majors registres de mortalitat a Europa va ser el de l’any 2003, en el qual es va registrar un excés de mortalitat de més de 70.000 morts.
«L’estiu del 2003 va ser un fenomen excepcionalment rar, fins i tot quan es té en compte l’escalfament antropogènic observat fins llavors. Aquesta naturalesa excepcional va posar de manifest la falta de plans de prevenció i la fragilitat dels sistemes de salut per a fer front a emergències relacionades amb el clima, factors que en certa manera es van tractar de corregir en anys posteriors», ha explicat Joan Ballester Claramunt, primer autor de l’estudi.
«En canvi, les temperatures registrades en l’estiu del 2022 no poden considerar-se excepcionals, en el sentit que podien haver-se previst seguint la sèrie de temperatures dels anys precedents, i que mostren que durant l’última dècada l’escalfament s’ha accelerat», ha afegit Ballester.
Per la seua banda, Hicham Achebak, investigador de l’Institut Nacional d’Investigació en Salut i Medicina de França i últim autor de l’estudi, ha indicat que el fet que l’estiu del 2022 moriren més de 61.600 persones a Europa per calor malgrat que, a diferència del 2003, molts països ja comptaren amb plans de prevenció actius, «suggereix que les estratègies d’adaptació de què disposem en l’actualitat, poden ser encara insuficients».
L’expert ha dit que l’acceleració de l’escalfament observada els últims deu anys «subratlla la necessitat urgent de reavaluar i enfortir de manera substancial els plans de prevenció, posant especial atenció a les diferències entre països i regions europeus, així com a les bretxes d’edat i sexe, que actualment marquen les diferències en vulnerabilitat a la calor».
Mal pronòstic per als anys vinents
Europa és el continent que està experimentant un major escalfament, fins d’1 °C més que la mitjana global. Les estimacions dutes a terme per l’equip investigador apunten al fet que, en cas de no mediar una resposta adaptativa eficaç, el continent s’enfrontarà a una mitjana de més de 68.000 morts prematures cada estiu cap al 2030 i més de 94.000 cap al 2040.
L’estudi ha estat fet en el context del projecte EARLY-ADAPT, finançat pel European Research Council, i dirigit a estudiar com s’estan adaptant les poblacions als reptes de salut pública desencadenats pel canvi climàtic.
