El 2017, es feia famosa una plataforma on line d’extrema dreta anomenada Mediterráneo Digital per un titular on assegurava que estava «demostrat científicament que les feministes eren més lletges que les dones normals». La indignació que això va despertar en xarxes, paradoxalment, va catapultar el pamflet ultra i va disparar les seues visites i, per tant, el posicionament web. Va ser el seu moment daurat i llavors, el seu propietari, Edgar Sánchez Agulló, assegurava que tenia una redacció de 35 periodistes.
Hui en dia, el web agonitza. Sense pràcticament publicitat més enllà d’algun bàner electoral de partits d’extrema dreta, i algun altre de prostíbuls i cases d’apostes, la resta d’empreses han fugit, l’empresa registra pèrdues i recentment ha traslladat la seus social a Malta, probablement per tractar de no pagar impostos.
Aquests dos fets no són casuals i hi ha una línia de punts que ressegueix ambdues situacions. La notorietat aconseguida amb aquell titular –i altres que vindrien, inclosos els insults directes a diferents persones i col·lectius o la commemoració de l’aniversari de Hitler- van provocar la mobilització social per tancar-la. Va haver-hi diferents intents, però el més eficient el va desplegar l’associació És País Valencià, que va començar una campanya de desfinançament inspirada en les que es fan als Estats Units conegudes com Sleeping Giants.
«Vam observar que si l’extrema dreta d’ací còpia les campanyes i els arguments de l’extrema dreta dels EUA, fins al punt que pots avançar els seus passos, nosaltres podíem intentar aprendre del que estaven fent els moviments progressistes americans i intentar copiar les seues accions més exitoses», explica a Diari La Veu el portaveu d’És País Valencià, Kilian Cuerda. Una de les iniciatives que els va cridar l’atenció i que van veure que podien replicar amb els recursos que tenien va ser precisament la de Sleeping Giants, per tal de tallar els recursos econòmics de webs com Mediterráneo Digital.
Per a fer-ho van posar-se en contacte amb Nandini Jammi, cofundadora d’Sleeping Giants i es van formar en els seus mètodes sobre el funcionament de la publicitat programàtica, que és la que tenen la majoria d’aquests webs. Es tracta d’anuncis que es posen pràcticament de forma aleatòria a centenars o milers de webs que lloguen part del seu espai a una empresa de publicitat digital que, al seu torn, és l’encarregada de captar grans empreses com a clients. «Al remat, empreses com Ikea o Nissan ni tan sols són conscients que s’anuncien a aquest tipus de webs, i nosaltres l’únic que fem és informar-los. Saber si de veres volen anunciar-se al costat de continguts misògins, homòfobs o que inciten l’odi. Jo no diria ni tan tols que estem fent un boicot», continua Cuerda.
El mecanisme és senzill però cal ser persistent. Hi ha una part que es veu, mitjançant denúncies a les xarxes socials i una altra més invisible i que Cuerda assegura que és molt més efectiva, amb mails escrits directament als responsables de màrqueting de les companyies. «Fem una feina d’investigació prèvia, mirem quins són els valors de l’empresa i li enviem captures de pantalla de la seua publicitat al costat de les notícies que més els poden disgustar. Una empresa israeliana, per exemple, la commemoració de l’aniversari de Hitler. O una altra que assegura estar compromesa amb els drets LGTBI, un titular homòfob». La resposta de la majoria d’empreses, assegura Cuerda és «generalment positiva i algunes empreses fins i tot ens agraeixen que els hàgem avisat, perquè desconeixien que estaven anunciant-se en aquella web». Després d’anys d’insistència, han estat les mateixes empreses de publicitat digital les que han trencat vincles amb Mediterráneo Digital, i el web ha perdut el 100% de la seua publicitat programàtica. I la victòria no és només econòmica, ja que la publicitat de grans empreses també ajudava a donar una pàtina de respectabilitat que els facilitava la difusió del seu missatge.
Assetjament i amenaces
Com es podia esperar, els responsables de Mediterráneo Digital no van quedar-se quiets, i van llençar una campanya d’assetjament, injúries i amenaces contra Cuerda, cara visible d’És País Valencià. «És molt desagradable –reconeix Cuerda-, han publicat l’adreça de l’institut on treballe, s’han inventat testimonis de suposats alumnes meus acusant-me d’adoctrinar i, quan van saber que era alliberat sindical de la UGT, van inventar que no anava a treballar. Per sort, tot el meu entorn laboral, personal i social m’ha donat suport absolut. També la comunitat educativa del meu centre i la conselleria d’Educació».
Com les injúries i mentides no funcionaven, Mediterráneo Digital va passar a les amenaces. A banda d’anunciar diverses querelles que al final mai van interposar, van publicar fotos de Cuerda amb textos com «La veritat és que sería una pena que li passara alguna cosa.Cuida’t», «La vida està molt mal, i quan menys t’ho esperes, ET CACEN» o «I resa molt».
Al final ha sigut Cuerda qui ha presentat una querella contra Edgar Sánchez Agulló per coaccions, que ha estat acceptada per un tribunal de València després d’un temps de dubtes si es quedaria a Madrid o ací. Al juliol Sánchez haurà de declarar i si és condemnat podria acabar a la presó. «Tant la nostra campanya com la posterior querella, demostren que l’antifeixisme pot passar a l’ofensiva –explica Cuerda-. Els hem tallat el finançament i ara els portem als tribunals». I aconsella: «Quan pateixes assetjament ultra no pots deixar que t’acorralen, callar no et salvarà».
Tothom pot ser antifeixista
És País Valencia assegura que aquest «només és el primer pas». Mediterráneo Digital –amb els seus titulars insultants i obertament nazis- era un objectiu relativament senzill, per escandalós, però adequat als recursos de l’associació. Ara han guanyat experiència i també musculatura i apunten nous objectius. La campanya actual l’estan dirigint contra Alerta Digital, una plataforma de desinformació i missatges d’odi similar a Mediterráneo Digital, però en el futur pensen apuntar més alt.
«La campanya als EUA va aconseguir fer perdre milions a la plataforma de Steve Bannon i ara també a la Fox News. De fet, són part de la raó del recent acomiadament de Tucker Carlson» [un dels presentadors més ultres del canal de notícies que més va contribuir a la victòria de Donald Trump], expliquen des de l’associació. A més, posen en valor que qualsevol persona pot escriure un correu o un tuit a una empresa recriminant-lis a les empreses la seua publicitat. «És un antifeixisme a l’abast de tothom», destaquen.
