Diari La Veu del País Valencià
Jutgen l’ultra Cristina Seguí per difondre imatges de menors víctimes de violació

L’exdirigent de Vox i presidenta de l’associació Gobierna-te, Cristina Seguí, s’ha assegut aquest dimecres al banc dels acusats del Jutjat penal número 10 de València, acusada d’un delicte contra la integritat moral i un altre de descobriment i revelació de secrets amb la circumstància agreujant de gènere pel qual la secció de delictes d’odi i discriminació de la Fiscalia de València sol·licita una pena de quatre anys i mig de presó.

El ministeri públic, a més de la pena de presó, reclama que se li prohibisca acostar-se o comunicar-se amb una de les menors del vídeo d’una agressió sexual durant cinc anys i a una distància de 500 metres, així com que accedisca a la xarxa social X durant el mateix temps. D’altra banda, en concepte de responsabilitat civil, la fiscal Susana Gisbert demana que l’acusada indemnitze la menor esmentada amb la quantitat de 15.000 euros amb els interessos legals corresponents.

En el judici, Cristina Seguí, que ha estat acompanyada pel polèmic exinspector de la Policia Nacional Ricardo Ferris, destituït per difondre notícies falses de caràcter xenòfob, s’ha negat a respondre a la fiscal i només ha contestat les preguntes del seu advocat.

Els fets van ocórrer el 2022

Els fets es remunten al 19 de maig del 2022, quan Seguí va publicar a la xarxa X i a Telegram un vídeo enregistrat en directe un dia abans per una menor en la qual es recollia una conversa d’aquesta i dos menors més, amb les cares cobertes per un filtre de la mateixa xarxa social, sobre una agressió sexual de la qual havia sigut víctima la xiqueta per un grup de menors, fet que va ser denunciat.

Arran de la denúncia cinc adolescents d’entre 15 i 17 anys van ser arrestats a Burjassot (l’Horta Nord) i posats a disposició de la Fiscalia de Menors per la seua presumpta implicació en l’agressió sexual. El ministeri públic va reclamar l’internament de quatre d’ells en règim tancat, però el jutjat va ordenar-ne la llibertat vigilada amb ordres d’allunyament, una decisió contra la qual Fiscalia va presentar recurs.

Aquest vídeo, que va ser inicialment publicat per la menor en el seu àmbit privat i de duració limitada per tractar-se d’una «història» d’Instagram, va ser difós per l’acusada, que comptava amb 201.000 seguidors a X, amb el següent text: «Està tot malament, no és una xiqueta de 12 sinó de 15 o 16, el sexe va ser acordat i consentit i el va fer per a fer-se famoses en TV gràcies a mitjans de difusió com vosaltres».

Aquest text -sempre segons el mateix escrit d’acusació- va ser redactat i difós «amb la intenció de menysprear les víctimes d’una agressió sexual per la seua condició de tals, per tractar-se d’adolescents de sexe femení amb el coneixement que podria provocar reaccions enceses tant dirigides a elles com a les víctimes de delictes sexuals, tal com, efectivament es va produir, i va arribar a ser trending topic».

Així mateix, eixe mateix dia, després de la publicació del vídeo, el canal Estado de Alarma TV, de Youtube, es va fer ressò del tuit, emetent el vídeo sota la denominació «Desmuntant la falsa manada de Burjassot, amb Cristina Seguí», «on l’acusada va afirmar que les menors estaven fabricant una prova falsa i que mereixien que els seus pares els pegaren una hòstia».

En aquesta ocasió es van pixelar les imatges, però es va mantindre íntegre l’àudio. Aquest vídeo també va ser publicat per Estado de Alarma TV a X el 20 de maig del 2022 amb el mateix títol, i va assolir 6.307 espectadors.

El vídeo va ser eliminat de les xarxes socials a requeriment de l’Agència Estatal de Protecció de Dades. No obstant això, l’acusada, que havia salvaguardat els seus propis tuits amb l’eina Tweetstamp, «va tornar a publicar una successió de tuits encadenats on apareixien les menors i la resolució íntegra de l’Agència de Protecció de Dades». Els enllaços d’Internet estan en l’actualitat deshabilitats, ja que han sigut eliminats.

A conseqüència d’aquests fets, la menor del vídeo va patir d’estrés posttraumàtic agreujat per la difusió de la publicació i les crítiques rebudes, que van fer necessari el canvi de centre escolar, així com de tractament psicològic, que continua rebent, i va arribar a oferir un perfil psicològic totalment desajustat que podria abocar en una deterioració de la seua salut mental.

Declaració de Seguí

Cristina Seguí ha declarat que una persona que es va identificar com la mare d’uns companys de les menors d’aquest cas li va demanar el seu número de telèfon a través de Twitter per a parlar amb ella. Després de donar-li’l, es va posar en contacte amb ella i li va comentar que hi havia un «escàndol» relacionat amb un vídeo publicat per les menors. Li’l va enviar, el va veure i el va editar. Ha afirmat que en les imatges va veure una «dissonància» i li resultava «impossible» que les xiquetes hagueren patit una agressió sexual.

L’estratègia de defensa de Seguí ha consistit a qüestionar que les xiquetes que apareixen en el vídeo siguen les menors víctimes de l’agressió sexual grupal a Burjassot. El lletrat de la defensa també ha al·legat que les acusacions «li tenien ganes», a Seguí.

Testimonis

Durant la vista ha declarat el secretari general de Facua, Rubén Sánchez, per ser l’entitat que va denunciar davant l’Agència Espanyola de Protecció de Dades la difusió del vídeo de les víctimes de la violació.

D’altra banda, ha testificat un advocat que va remetre un correu a la Fiscalia de Menors de València el maig del 2022 en el qual adjuntava diversos enllaços als tuits qüestionats. El testimoni s’ha remés a la seua declaració en instrucció quan va assegurar que havia vist imatges de les menors sense pixelar i que estava preocupat per elles.

També ha testificat la mare d’una de les menors víctimes de l’agressió sexual, que s’ha personat com a acusació particular en el procediment, i ha declarat que la seua filla es troba actualment en un centre de protecció del menor amb tractament psicològic i psiquiàtric.

Finalment, ha declarat com a perit una psicòloga de l’Institut de Medicina Legal (IML), que ha manifestat que la menor víctima de l’agressió i sobre la qual es va difondre el vídeo va veure agreujada la seua situació de salut mental per la violació en publicar-se les imatges.

Més notícies
Notícia: Un islandés, ferit en els bous al carrer a Xàbia [Vídeo]
Comparteix
L'any passat 1.018 persones van resultar ferides i dues mortes durant actes taurins, i enguany ja ha mort un home
Notícia: El regidor d’Hisenda de Bétera concedeix 70.000 euros a la seua associació
Comparteix
Els Majorals 2024 es converteixen amb l'entitat més beneficiada per les ajudes públiques municipals
Notícia: Els pitjors dies de Felip VI al País Valencià en l’última dècada
Comparteix
Es compleixen 10 anys de la proclamació de Felip VI com a rei d’Espanya
Notícia: El Síndic demana transparència a l’Ajuntament d’Alacant per les mascletades
Comparteix
Des d’Esquerra Unida preguntaran al Govern local com respondran a la petició del Síndic de Greuges

Comparteix

Icona de pantalla completa