Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Les activistes de l’Assemblea Feminista que van participar en piquets informatius durant les vagues del 8-M del 2018 i el 2019 a València s’enfronten a sis nous judicis per desordres. «No hi ha res provat. No es va posar res en perill», asseveren. Ja se n’han fet tres, dels quals n’han guanyat un i n’han perduts dos. El col·lectiu, que ha pagat més d’11.000 euros en sancions per aquests fets, considera aquestes acusacions una persecució, que atribueixen a la llei mordassa.
Així s’ha manifestat l’advocada d’Alerta Solidària, María Josep Martínez, en declaracions als mitjans de comunicació moments abans de celebrar-se la primera vista contra una de les dones, a qui se sol·licita el pagament d’una multa de 601 euros. Queden pendents cinc procediments més que s’han individualitzat.
«Considerem que no hauria d’haver-se imposat aquesta multa ni les altres que vindran», ha afirmat la lletrada, que ha concretat que la sanció sorgeix de la suposada ocupació de les vies del tramvia durant la vaga del 8-M.
«Defensem que no va ser així», ha dit la lletrada, que ha afegit que aquell dia es va identificar al piquet informatiu en una vaga «legalment convocada».
Ha explicat que hi ha «contradiccions greus» en el que diuen els agents en el seu atestat «perquè parlen de vies del metro i després de tramvia. No és el mateix. Tampoc descriuen la situació de desordre que es genera ni s’explica el que dura o l’alteració produïda», ha assegurat.
«Els agents es van limitar a dir que es van ocupar les vies i l’actual Delegació de govern espanyol va imposar la sanció. El Ministeri de l’Interior la va ratificar», ha indicat. En aquest assumpte, l’advocada ha lamentat que tampoc es va demanar ni tan sols un informe de Ferrocarrils per saber si es va interrompre algun servei.
Així, entén: «No s’ha acreditat que s’interrompera el servei de tramvia ni que es posara en perill absolutament res. La descripció dels fets que fa la policia no seria ni sancionable», ha insistit.
A parer seu, aquest tipus de procediments «evidencien una reculada abismal en els drets fonamentals. Ací cada vegada es pot fer menys. La llei limita la protesta i els drets», ha lamentat.
