L’associació Juristes Valencians lamenta la “devaluació institucional de l’autogovern” després que la Generalitat i Les Corts no hagen programat actes arreu del País Valencià per a celebrar “la fita més rellevant vinculat a l’autogovern valencià”: el 20é aniversari de la reforma de l’Estatut d’Autonomia, que “va entrar en vigor l’11 d’abril del 2006 i va reconéixer institucionalment el País Valencià com a nacionalitat històrica, no com una regió, dins l’Estat”.
El col·lectiu jurídic convida el president de la Generalitat, Juan Francisco Pérez Llorca, a “valorar l’estat de l’autogovern valencià” quan es compleixen 20 anys de la reforma de l’Estatut, principal fita “després de l’eliminació per Felip V dels Furs i les institucions històriques amb què ens va dotar Jaume I a partir del 1238″.
“Després de 20 anys de vigència formal d’un Estatut que va tindre un enorme consens polític i social, entristeix identificar nombrosos àmbits d’actuació amb escàs impuls, des de la necessària coordinació de les policies locals com es va contrastar després de la dana d’octubre del 2024, l’escassa dotació estatal d’una policia autonòmica invisible per a la majoria de ciutadans, fins a l’absència de l’adequat finançament de les competències assumides en matèria d’assistència social o sanitària, que determinen pitjors serveis essencials per als més de cinc milions i mig de valencianes i valencians, juntament amb la modèstia dels serveis informatius que presta la televisió pública valenciana, en comparació amb les d’altres comunitats autònomes”, expressa el president de Juristes, José-Ramón Xirivella.
Segons recorda, l’Estatut inicial del 1982 “no era aquell al qual aspiraven els valencians ni els ajuntaments, que van optar massivament per accedir a la màxima autonomia per la via accelerada de l’article 151 de la Constitució, però per pressions de les cúpules de les forces polítiques estatals del moment, és el que ens van concedir”.
I recalca: “L’Estatut del 2006 és el que volia la societat valenciana i, per l’altura de mires i lideratge dels dirigents valencians d’aquell moment històric, no va patir retallades inassumibles en el seu pas obligat per les Corts Generals, amb novetats importants com la Carta de drets socials, la clàusula Camps, l’intent de garantir nivells competencials similars amb altres comunitats autònomes, la creació d’un servei tributari valencià o un procediment de reforma estatutària garantista de l’àmbit competencial”.
Dret Civil valencià
D’altra banda, Juristes Valencians torna a denunciar la negativa del grup del PP en Les Corts i del seu síndic, Nando Pastor, a incloure en l’ordre del dia del ple del 14 i 15 d’abril la designació dels diputats encarregats de defensar al Congrés la reforma constitucional que permeta recuperar el dret civil valencià.
L’entitat ha tornat a sol·licitar una reunió al president de la Generalitat perquè es designe la delegació valenciana davant el Congrés per a defensar la recuperació del dret civil valencià. “La societat civil valenciana vol tornar a disposar de lleis civils modernes en l’àmbit del dret de família i aprovar noves normes que doten de més llibertat successòria i que permeten garantir la pervivència de les empreses familiars valencianes”, reivindica.
El dret civil valencià es va aplicar entre 2008 i 2016, però el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar diverses lleis, com ara la de règim econòmic matrimonial parelles de fet i relacions familiars, ja que va considerar que la Generalitat es va extralimitar en les seues competències. Quatre anys després, el 2020, Les Corts van aprovar una proposta de reforma de la Constitució per a recuperar el dret civil, sense que s’haja avançat des de llavors. La presidenta del Congrés, Francina Armengol, va enviar l’octubre passat una carta al parlament valencià perquè elegisca els tres diputats que han de defensar la reforma a la cambra baixa espanyola.
En aquest context, el síndic del PP va insistir aquesta setmana a negar-se a donar suport a la possibilitat de reformar la Constitució per a recuperar el dret civil valencià, ja que considera que darrere d’aquest procés hi hauria partits que podrien “colar” altres qüestions. A més, va assegurar que “hi ha diversos experts que opinen que hi ha altres vies i altres alternatives, altres camins que recórrer, per a poder legislar en la Comunitat Valenciana en matèria de dret civil”, encara que no els va concretar.
