Les Corts han commemorat aquest dimarts el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, la Xoà, en un acte en què representants de les comunitats jueves del País Valencià han cridat a combatre “l’oblit, l’anivellament i fins i tot la negació” de l’Holocaust i han advertit de la pervivència de “discursos, ideologies i actituds antisemites”.
L’acte, presidit per la presidenta de Les Corts, Llanos Massó, i al qual han acudit representants del PP, el PSPV i Vox, s’ha celebrat al saló dels espills. Inicialment estava previst al jardí, al costat de l’esqueix del castanyer d’Anna Frank, però les condicions climatològiques ho han impedit.
En la seua intervenció, la representant de la Comunitat Israelita de València, Marilda Azulay, ha apel·lat a la “responsabilitat col·lectiva” per a lluitar “contra l’oblit, l’anivellament i fins i tot la negació de l’Holocaust” i ha carregat contra els qui “encoratgen la demonització i la deshumanització dels jueus” i els que també “aquests dies lamenten que Hitler no acabara el seu treball”.
Enfront d’això, ha animat a “avançar en la prevenció i superació de totes les formes de racisme, antisemitisme i xenofòbia que encara perduren” i, per a això, ha reclamat la implementació “real” del pla estatal per a engegar l’Estratègia Europea de Lluita contra l’Antisemitisme 2023-2030, aprovat pel Consell de Ministres el gener del 2023, dos anys després que la Unió Europea aprovara la seua estratègia per a combatre l’antisemitisme i fomentar la vida jueva.
En aquest punt, ha recordat que quasi sis milions de jueus van ser assassinats en la Xoà, per la qual cosa va ser “literalment una catàstrofe”, i ha apuntat que el 1939 els jueus eren dos terços dels europeus, mentre que hui en dia la població jueva d’Europa s’estima en aproximadament 1,3 milions de persones.
Una societat “sense antisemitisme”
Sobre aquest tema, Marilda Azulay ha valorat que aquesta estratègia europea ha de “resoldre i respondre a la preocupació per la pervivència de discursos, ideologies i actituds antisemites” i que parteix “d’una idea fonamental: una Unió Europea sense antisemitisme“. I això mateix suposa un País Valencià “sense antisemitisme, escoles, universitats i una societat sense antisemitisme”.
En aquest punt, la representant de la Comunitat Israelita de València ha advertit de l’augment dels discursos d’odi, “el d’un vell antisemitisme disfressat que ens fa veure que la pedagogia sobre l’Holocaust és hui més necessària que mai”. Tot això, amb la finalitat de recordar “que no va ser un accident inevitable de la història, per a explicar la unicitat i singularitat de la Xoà i que l’Holocaust es va gestar i es va posar en pràctica en la nostra societat moderna i racional”, ha remarcat.
“Per a explicar -ha continuat- que l’Holocaust és una finestra i no un quadre en una paret. Una finestra a la qual aguaita per a albirar coses de la major importància per a tots els que estem vius hui i esperem estar-ho demà”. “També per a explicar que l’autocuració de la memòria històrica és no només ofensiva per a les víctimes, sinó que és símbol d’una ceguesa perillosa i potencialment suïcida”, ha subratllat, i ha mostrat el seu desig que “les llavors de l’odi no tornen a brollar de nou”.
D’altra banda, s’ha preguntat “com es ploren sis milions de morts”, així com “quants ciris s’encenen” i “quantes pregàries es fan” i ha advertit que l’Holocaust “no va començar a Auschwitz”, ja que “abans es va preparar un clima d’odi”.
Recordar “és només el primer pas”
Dit això, ha recordat les víctimes, a les quals ha promés que “els nostres cors continuen sent el seu cementeri”, i ha cridat a “donar testimoniatge”. Així, ha assenyalat que el fet de recordar “és només el primer pas”, perquè el segon és “aprendre i ensenyar l’Holocaust i tot el que va succeir quant a racisme, antisemitisme i xenofòbia”.
Per part seua, el vicepresident de l’Associació Comunitat Valenciana-Israel, Juan Agustín Blasco Carbó, ha considerat “curiós” que els qui s’erigeixen com a defensors de l’antisemitisme siguen els qui demostren “actituds i tendències antidemocràtiques” i facen costat a països que tenen interessos “més que foscos”. “Cal oposar-se al totalitarisme entre tots”, ha dit.
En l’acte, també hi ha intervingut el vicepresident de la Comunitat Jueva-Masortí AVIV, Aaron Israel, s’han interpretat diverses peces musicals i s’han encés set ciris en record de les víctimes de l’Holocaust.
