El gener del 2024 el canonge emèrit de la catedral de València, Alfonso López, de 80 anys, va aparéixer assassinat al seu domicili del carrer de les Avellanes, al centre de la ciutat. El porter de l’edifici, alertat per un amic de la víctima que no podia contactar-hi, va ser el qui va trobar el cadàver al llit de la seua cambra amb signes de violència. Aquest dilluns, en la primera jornada del judici, el porter ha declarat que va coincidir amb l’únic acusat pel crim, Miguel, “dues o tres vegades com a màxim”, l’última al juny o juliol de l’any anterior, i que, encara que no van parlar, no li va despertar “cap sospita”. Així mateix, ha confirmat que la víctima “portava xics molt vulnerables al seu pis a canvi de sexe“, que els tancava amb clau quan ell eixia, i que eren freqüents els conflictes. “Era fastigós”, ha assenyalat.
El ministeri fiscal sol·licita per a l’acusat -que coneixia a la víctima perquè tenien una relació d’amistat des de feia mesos- un total de 28 anys de presó per assassinat -que considera que va cometre d’acord amb una persona no identificada-, robatori amb violència de les seues targetes i per estafa continuada.
“No sostinc que ell li estrenyera el coll, que és com el van matar, però sí que era al pis i que va tindre una participació directa, eficaç i decisiva en els fets”, ha mantingut el fiscal, qui, per tant, considera l’acusat autor, coautor o partícip necessari en el crim, ha assenyalat al jurat.
Per contra, la defensa nega el delicte d’assassinat i assegura que Miguel ni tan sols va pujar aquella nit a l’habitatge i, de fet, no es va trobar cap empremta seua ni cap rastre del seu ADN. En canvi, sí que van trobar l’ADN d’un home desconegut i set empremtes dactilars d’una persona que tampoc ha sigut identificada.
Només reconeix el delicte d’estafa per l’ús de les targetes, pel qual demana un any de presó, i pel qual reclama indemnitzar la família de la víctima en la quantitat de 1.452,16 euros (2.327,16 euros defraudats, menys 875 euros ja recuperats). L’advocat ha qüestionat la investigació policial: “Va començar de darrere endavant; en menys de 24 hores van dir que ja tenien el culpable, i van provar de quadrar les peces, però van començar a fer aigües, no van trobar res en quatre registres” i la “van tancar en fals”, ha exposat. Ha assenyalat que el que “més mal fa és que el veritable responsable és al carrer i no s’ha fet esforç de trobar-lo”.
Pujaven al pis “molts” xics
El porter ha declarat que era “molt freqüent” que pujaren joves al seu pis, en algunes etapes “molts”, i que quan el canonge va percebre que “els veïns començaven a adonar-se que ocorria alguna cosa estranya” els citava fora de l’horari de porteria. La majoria eren persones “molt necessitades, que aparcaven cotxes, fins i tot a alguns físicament se’ls veia que tenien addicció a alguna droga, tots majors d’edat”.
Alfonso tenia “un caràcter fort, complicat”, ha relatat, i ha afegit que anava a buscar-los a l’estació d’autobusos o al carrer Bailèn. “Jo perquè sabia torejar-lo, malgrat el fàstic que em feia pel que estava fent, però els veïns n’estaven farts”, ha constatat.
“Segons el caràcter dels xics, la cosa acabava d’una manera o d’una altra”, ha apuntat. Per a evitar incidents tenia “una persona de confiança” que entre altres funcions li va dir que “quan hi havia problemes amb els xics anava a acoquinar-los”. També va cridar un electricista perquè fera una desconnexió ràpida de l’intèrfon de la porta del carrer perquè “els xics es cansaren de trucar”.
Els tancava al pis
A més, ha explica, si se n’anava a algun lloc, tancava els xics amb els quals passava la nit. “Al principi em deia que si feien alguna cosa que l’avisara perquè tenia diners i tenia por que s’emportaren alguna cosa, però jo li vaig contestar que no era les meua funció i que no em semblava correcte”, ha apuntat. I ha contat alguns dels incidents que va presenciar, com el d’un jove que va baixar “dient que li havia tocat el cul i que l’anava denunciar, que no podia ser que un sacerdot fera això”, un altre que insistia a parlar amb Alfonso perquè havia concertat sexe oral per 60 euros i només li’n va pagar 40 i “tenia una necessitat imperiosa d’aconseguir els diners, no va mostrar una actitud violenta, sinó de desesperació perquè es va veure humiliat”.
Una altra veïna li va contar que va sentir una conversa de la víctima amb un xic: “li estava dient que si li la xuplava li donaria diners”. “Els veïns n’estaven farts, a ells i a mi ens resultava repugnant i dolorós”, ha recalcat. Però no era una cosa nova. Una veïna de l’anterior immoble en el qual residia els va avisar: “Que es preparen tots els veïns perquè el que ve és molt fort. És un sacerdot al qual li agraden els xics”.
Els fets
Segons el relat del ministeri fiscal, l’acusat, junt amb una altra persona no identificada, va aconseguir que el canonge els franquejara l’entrada, ja que confiava en ell. La persona que acompanyava l’acusat, aprofitant que la víctima era sola i que coneixia on guardava els diners i les targetes, el va tirar al llit, li va tapar la boca fins que, alhora que l’ofegava amb l’altra mà estrenyent-li el coll.
Es va apoderar del seu mòbil, de dues targetes i li les va donar a l’acusat, que les va utilitzar per a disposar d’efectiu de diversos caixers automàtics usant la clau de la víctima, que coneixia o va esbrinar aquella nit. Part dels diners en efectiu li va ser entregat per l’acusat a la persona que va entrar al pis del canonge i que el va assassinar.
Per contra, la defensa manté que l’acusat ni tan sols va accedir aquella nit a l’habitatge. Va ser l’altra persona, del qual desconeix la seua adreça, qui li va fer lliurament de les targetes i un mòbil, proposant-li repartir-se els diners. En aquell moment no sabia que el canonge estava mort. El lletrat assenyala que no hi ha imatges de l’acusat en les càmeres de seguretat, que cap testimoni el va veure entrar o eixir aquella nit i que la policia no va fer cap investigació per a localitzar l’altra persona.
