Moisès Vizcaino / Alacant.
Aquest dijous 10 de juliol de 2014 hem tornat a fer realitat allò que els poders públics de la Generalitat Valenciana no fan, incomplint greument la LUEV i altres normes: exercir els nostres drets lingüístics amb total normalitat en una vista d’un procediment judicial a un dels Jutjats d’Alacant ciutat. Sí com llegeixes: Alacant !
Cadascun dels testimonis, perits i advocats ens hem expressat amb tota normalitat en la llengua que cadascú de nosaltres ha triat. Uns en castellà, altres en valencià. Com passa massa vegades companys advocats que fora de la sala saluden en valencià i diuen “bon dia i com va tot”, quan entren dins de la sala de vistes canvien de registre lingüístic i ho fan totalment en castellà, malgrat que alguns ho fem en valencià. Una llàstima! Després fora tornen a dir: “adéu, que vaja bé”.
Des d’ací el meu reconeixement i agraïment a l’actitud del Jutge que ho ha permès amb tota la normalitat del món: “vostè pot fer ús del valencià o del castellà”, així de clar, fàcil, senzill i legal, quan s’adreçava als testimonis i perits.
Aquest actitud és la què li proposava l’altre dia a una companya periodista com a mesura immediata i de pressupost zero des d’una Generalitat realment Valenciana, si la ciutadania derrota el PP al 2015 i opta per unes Corts i un Consell de la dignitat i l’autogovern del País Valencià. Estic segur que molts Jutges, Magistrats, Secretaris i Funcionaris de l’Administració de Justícia ajudarien simplement a fer realitat allò que disposa la llei: l’ús de la nostra llengua en el sistema judicial, si des de la Generalitat Valenciana es fera un pla de normalització lingüística coherent en aplicació del que diu la LUEV, i respectant la llibertat de cada ciutadà i professional de fer ús de la nostra llengua.
Cal dir que el meu client és partidari de l’ús de la nostra llengua. Hui he pogut fer d’advocat en valencià i també sense toga, perquè l’aire condicionat no funcionava i el Jutge ens ha dispensat d’usar-la, tal i com ell havia fet per evidents raons de l’alta temperatura de la sala, i no sols provocada pels judicis que allà anaven celebrant-se.
Hui he pogut fer realitat dos somnis xicotets en l’exercici de la meua professió: en valencià i sense toga !!
