El guionista i periodista Juan Bordera ha transcendit aquests dies posteriors a la DANA fins al punt que ha sigut entrevistat per diversos mitjans internacionals. El motiu, els seus vaticinis previs al 29 d’octubre davant possibles catàstrofes gràcies als seus coneixements de medi ambient. Bordera actualment és diputat de Compromís a Les Corts, i va accedir a la llista electoral representant Els Verds.
-Per què creu que l’han sol·licitat tant aquests dies?
-Tinc un amic conegut a Internet com Rubén Hood, que és un divulgador jove i va fer un vídeo molt potent recopilant totes les proposicions no de llei (PNL) que havíem presentat a Les Corts. La de l’any passat es referia al creixent risc d’inundacions potencials al Mediterrani, i vam fer unes peticions molt senzilles sabedors que teníem un govern negacionista. Però no la van voler aprovar. D’altra banda, amb amics científics de primer nivell com Antonio Turiel o Fernando Valladares havíem parlat que la tardor és un moment de risc, i per això vam tornar a presentar la PNL a l’octubre tres vegades, l’última el 24 d’octubre, cinc dies abans de la DANA, amb una interpel·lació al conseller. Sabíem que el risc que passara una cosa com aquesta era prou elevat. És evident que no sabíem que el temporal seria tan gros ni tan grossa la negligència. Però aquesta anticipació va fer que ens sol·licitaren, gràcies al fet que Rubén Hood es fera ressò de tot el treball parlamentari que s’havia fet.
-S’està parlant molt de la negligència del Consell i no de la qüestió estructural, que és allò que plantejaven amb les PNL.
-Sí. Totalment. Vox i PP són negacionistes del canvi climàtic. Uns perquè no entenen res i neguen tot el que vinga de la ciència i els altres perquè, tot i que ho dissimulen, en el fons no tenen ni idea de la dimensió del repte ni de les conseqüències de no afrontar-lo. Nosaltres, en aquest sentit, diferenciem entre negacionistes i negocionistes.
-Quan ha atès mitjans internacionals, què és el que més li han preguntat?
-Ells han preguntat molt per les PNL, que em van conduir fins i tot a escriure un article per a The Guardian, cosa que no hauria imaginat mai. El que cridava l’atenció és que s’havien fet avisos amb temps i amb claredat. Aquests avisos s’han demostrat a través de vídeos que han corregut per les xarxes. En un dels vídeos es pot veure que parlàvem d’un informe de la Unió Europea, que calculava en 25.000 milions d’euros el que perdríem al País Valencià pel tema del canvi climàtic. I resulta que perdrem més de 25.000 milions d’euros només aquest any, degut a la DANA. D’altra banda, els mitjans també s’han interessat per mi degut als coneixements ambientals que tinc d’altres àrees del planeta, que fa que si m’entrevisten a la BBC puga parlar del problema infravalorat que tenen al Regne Unit amb els corrents oceànics; o que si em criden des d’Austràlia puga parlar del fenomen d’El Niño, que està provocant sequeres i inundacions prou recurrents. Aquest coneixement em permet adaptar el discurs al context de cada entrevista. Supose que això ajuda.
-L’aspecte conjuntural de la negligència del Consell és prou evident, però si haguera d’explicar tècnicament per què s’ha produït aquest fenomen tan extrem al País Valencià, què diria?
-S’han ajuntat dos factors que han sigut clau. D’una banda hi ha les condicions climàtiques, que han canviat a un ritme molt accelerat i fan que la gent que no té massa idea infravalore el que està passant. Per exemple, la DANA que es va produir l’any passat a Grècia i a Líbia va ser una tempesta prou pareguda. Al final, el problema que tenim és una atmosfera que està al llindar del que havia marcat la comunicat científica. Els objectius s’havien marcat de cara a l’any 2100, però ja estem en perill. I a més tenim un Mediterrani que s’està escalfant entre un 20% i un 30% més ràpid del que s’està escalfant tot el volum de massa oceànica del planeta, que està escalfant-se a un nivell alarmant. La mar té una inèrcia tèrmica que fins ara estava sent un poc com el reservori del 30% de les emissions i del 90% de la calor que provoquen el canvi climàtic. Això s’està trencant, i quan es trenca l’equilibri en la mar és quan tens l’increment exponencial d’aquests fenòmens extrems que estem veient al Mediterrani.
-Per tant, aquests factors feien previsible la DANA que hem patit.
-Sí. Però cal recordar que els factors aniran a pitjor, i per això una de les coses que prioritzem en la divulgació és assenyalar que Gloria, un temporal ben difícil que vam tindre al 2020, va ser al gener. És a dir, aquests fenòmens ja es desenvolupen en èpoques de l’any que fins ara eren atípiques. Si a això li sumes una mala gestió, una planificació urbanística inexistent i uns governs que ho ignoren tot… Al País Valencià, a més, tenim la particularitat que el govern, a banda d’ignorar-ho tot, ha protagonitzat moments berlanguians. No he vist una gestió més negligent en la meua vida, i mira que he estudiat gestions del canvi climàtic. No hi ha paraules per a descriure-ho. De fet, ja hi ha querelles interposades i estic segur que n’hi haurà judicis.
-De les mesures que han dut a terme PP i Vox des de juliol del 2023, quines podien fer pensar en conseqüències d’aquest tipus?
-Hi ha moltes qüestions. Per exemple, el mateix dia de la DANA van aprovar el decret Simplifica, que nosaltres li diem decret motoserra, perquè es carrega el poc que es va fer bé de la Llei de canvi climàtic i permetrà construir novament a tocar de la costa. Aquell decret era molt important per a la legislatura de Mazón. Al final el que permet són més pilotades urbanístiques. A ells no els preocupa gens el canvi climàtic i només miren de fer-se la foto a l’Albufera. Això fa que si has de gestionar un repte absolut per a tota la humanitat i que al Mediterrani és encara més important, perquè és un dels tres llocs del planeta amb més perill per aquest fenomen, doncs hi ha un còctel explosiu de zero prevenció, zero coneixement i un resultat dantesc.
-La premsa internacional, segons ha pogut comprovar, què ha destacat més d’aquesta crisi? El fenomen ambiental o la gestió dolenta del Consell?
-Diria que destaca les dues coses per igual. És de veres que els primers dies el tema mediambiental els resultava més important, però tal com s’han anat coneixent els detalls de la gestió tan negligent, han anat incorporant-la més als informatius i a les entrevistes.
-D’altra banda, hi ha qui discuteix el canvi climàtic recordant, per exemple, riuades torrencials anteriors com la de 1957 a València o la pantanada de Tous dels anys huitanta. Què respon un especialista a aquests arguments?
-Igual que hi ha incendis naturals també hi ha incendis provocats. Les dues coses que fan que una DANA com aquesta siga totalment atípica és que, en primer lloc, cada vegada abasten més espai: ara, si hi ha una alerta roja a Barcelona, també n’hi pot haver una altra a Almeria. Això abans no passava de manera tan simultània. I de fet, alguns dels fenòmens extrems que s’han vist aquest estiu a Polònia o a Bèlgica, on també han patit inundacions, procedien del Mediterrani, que és un lloc en què es generen tempestes cada vegada més potents. També hi ha un fet que ningú no pot negar tampoc, i és que aquests temporals tenen cada vegada més aigua precipitable: amb cada grau que augmenta la temperatura tens una atmosfera capaç de tindre un 7% més de vapor d’aigua. Només amb aquest factor una DANA ja té una probabilitat del 12% de ser més grossa. I si a això sumes el fet de tindre un mar Mediterrani amb una mitjana de temperatura dos graus més alta que entre el 1980 i el 2000 –no parlem d’una època preindustrial, sinó recent…- cal entendre que la temperatura de la mar és clau, perquè genera monstres en forma de tempestes, més probabilitats de patir una DANA i més possibilitats que aquesta siga més grossa que les anteriors. És per això que en molts llocs està plovent el mateix només en un dia que en tot un any.
-Una última qüestió: el PP està intentant delegar la responsabilitat en el Govern espanyol, especialment en Teresa Ribera i en organismes com l’Aemet. Aquesta acusació té algun fonament?
-En absolut. De fet, quan vaig escoltar en directe el discurs de Mazón a Les Corts vaig fer un missatge a X dient que això no li ho havien escrit els seus assessors, sinó els seus advocats. Recentment ha hagut d’eixir el CSIC, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, a desmentir arguments –i ja és dantesc que un govern plante cara al CSIC. El Consell el que intenta és que les responsabilitats semblen com a mínim compartides i amb això tindre arguments per afrontar les querelles que vindran. Per això Mazón emet bulos, perquè la gent pense que els principals responsables no són ells. Però ho són.
