José Ramón Chirivella parla clar. Amb una trajectòria sòlida en la defensa del dret foral valencià, el president de Juristes Valencians denuncia sense embuts la “falta de respecte” institucional envers l’autogovern valencià i lamenta que, tant el PP com el PSOE, hagen “renunciat a la seua defensa real”. En una entrevista al pòdcast La Nostra Veu, Chirivella compara la situació de les institucions valencianes amb “una carcassa fantàstica, però buida per dins, com el Museu Príncep Felip”.
Des de la supressió del dret civil valencià el 2017, Juristes Valencians ha esdevingut un agent clau en la reivindicació de la seua recuperació. Segons Chirivella, el consens social i institucional hi és: “Tots menys 3 ajuntaments han donat suport, igual que diputacions, col·legis professionals i universitats”. Malgrat tot, lamenta que Vox haja dinamitat el consens parlamentari i arrossegat el PP fora de posicions històriques del mateix partit. “El PP valencià va ser clau en la recuperació del dret civil l’any 2006. Ara han deixat de creure en el seu passat”, assegura.
El jurista també denuncia la falta de compromís real de l’esquerra estatal: “Ni el PSOE ni Sumar han fet cap pas significatiu. L’única iniciativa que tenim al Congrés és una proposició de Compromís per derogar els decrets de Nova Planta, però ni tan sols s’ha inclòs en l’ordre del dia”.
La situació es complica amb la supressió de finançament a la càtedra de dret foral valencià i les traves a les propostes legislatives. “Tenim dues vies: impulsar una nova llei des de les Corts Valencianes, per exemple sobre successions, i, sobretot, derogar els decrets de Nova Planta per via legislativa”, explica. Aquesta segona línia, treballada conjuntament amb entitats d’Aragó, Balears i Catalunya, busca una “reparació simbòlica i jurídica” que evidencie la continuïtat d’uns decrets que van suposar “l’abolició absoluta del nostre autogovern”.
Dur en la crítica, Chirivella apunta també a la manca de representació valenciana en instàncies estatals: “Fa dotze anys que no hi ha cap magistrat valencià al Tribunal Constitucional. I així ens va”. Per a ell, això demostra una desconnexió sistèmica de l’Estat amb el País Valencià.
També lamenta la gestió de la DANA com a mostra de la debilitat de l’autogovern: “Hi ha municipis que no han estat ni inclosos en el decret estatal. Això no hauria passat si tinguérem una administració autonòmica amb capacitat real. Estem infrafinançats i desbordats”, diu, i afegeix que “la Generalitat sembla no tenir ni múscul administratiu ni lideratge polític”.
Finalment, Chirivella carrega contra l’immobilisme estatal pel que fa al finançament. Per a ell és una “reparació simbòlica” a una injustícia històrica que encara condiciona el present jurídic del País Valencià. “El nostre dret civil fou abolit per imposició borbònica; no per cap procés democràtic. Revertir-ho seria reconéixer que aquella abolició fou un abús”, defensa.
Però Chirivella sap que la batalla és política. Denuncia la manca de valentia dels diputats valencians a Madrid i exigeix una acció més decidida per part de Compromís, Sumar i fins i tot del PP valencià. “Si Mazón diu que recuperarà el dret civil, que ho demostre. Ja no valen les paraules”, afirma.
En paral·lel, critica durament el paper dels partits estatals pel que fa al finançament: “La condonació del deute hauria de partir del reconeixement de l’infrafinançament crònic valencià. No pot ser que ens donen menys i damunt ens condemnen pel dèficit generat”. També considera una burla que encara no hi haja cap magistrat valencià al Tribunal Constitucional després de dotze anys.
Amb ironia i claredat, Chirivella retrata una autonomia amb moltes formes però poc de fons: “Tenim una Generalitat que sembla gran per fora, però sense múscul administratiu, sense capacitat d’acció real. Som com el Príncep Felip: espectacular per fora, buit per dins”.
Mentrestant, la proposta legislativa per derogar els decrets de Nova Planta roman al calaix del Congrés. Per al president de Juristes Valencians, és la prova del nou de qui està disposat a defensar l’autogovern valencià i qui només l’utilitza com a eslògan. I conclou amb un toc de dignitat ferida: “Si no ens defensem nosaltres, ningú ho farà per nosaltres”.
