Intersindical ha emès un comunicat coincidint amb el Dia Internacional per a la prevenció del Suïcidi. El sindicat recorda que el País Valencià és el territori de l’Estat amb major nombre de trastorns mentals de tot l’Estat i que, a l’hora, és de les últimes comunitats pel que fa a la disponibilitat de recursos assistencials i preventius, i també quant a places acreditades per a especialistes.
Són dades tretes del Pla Valencià de Salut Mental i Addiccions 2024-2027, recentment publicat, i Intersindical exigeix «un enfocament global de la salut mental», tenint com a referent el pla adoptat per la Comissió Europea ara fa un any, que proposa nous enfocaments basats en els principis de la prevenció adequada i eficaç, de l’accés a una assistència sanitària de qualitat i assequible i de la reinserció social després de la recuperació.
Segons el sindicat, al contrari, el pla esmentat està lluny d’aquests principis i es basa «en un model de salut mental biomèdic». Alhora, critiquen que el pla haja sigut enviat als centres a l’inici de curs sense que el contingut haja sigut consensuat prèviament pels sindicats, i acusen Conselleria de no haver consultat res a aquestes entitats ni tampoc la societat civil en general, contràriament amb el que va fer el Botànic amb el pla anterior, sobre el qual agraeixen el «procés participatiu i deliberatiu».
Entrebancs
Des d’aquesta entitat lamenten, en relació amb la Salut Mental, que el País Valencià «arrossega deficiències pressupostàries en matèria social estructural, tant en salut mental com en educació, sanitat i dependència», i que es parteix d’una «greu manca» d’especialistes en les àrees de Psiquiatria, Psicologia Clínica i Salut Mental.
Tot això quan segons l’enquesta de Salut del País Valencià de l’any 2022, des del 2005 s’ha produït un progressiu augment en el risc de mala salut mental, que es duplica entre les dones i es triplica entre els homes fins a l’any 2022. Actualment, recorden des d’Intersindical, el 42,3% de les dones valencianes i el 39,7% dels homes «presenten risc de mala salut mental», i l’augment ha sigut «exponencial» entre els menors de 25 anys, que es converteixen en el grup més vulnerable.
Més dades
A més, la mitjana de trastorns mentals a l’Estat espanyol el 2021 era del 15%, i al País Valencià la dada és del 25,1%. També recorden que els casos atesos per intents o pensaments suïcides en Atenció Primària va augmentar un 277% al País Valencià entre 2016 i 2021, mentre que a l’Estat espanyol la pujada va ser del 135%. I en el mateix període, l’augment d’aquests casos entre menors de 20 anys al País Valencià va ser del 438% –i del 292% a l’Estat espanyol.
Mentrestant, asseguren, la dotació de recursos al País Valencià és «de les més escasses» de l’Estat: tant en places disponibles com en capacitat d’hospitalització i en taxa d’especialistes adequats. Segons indiquen, només 13 departaments de salut valencians, el 54% del total, disposen de places acreditades de Psiquiatria i de Psicologia Clínica, i només huit departaments, el 33%, compten amb places acreditades d’Infermeria de Salut Mental.
Per tot això, asseguren que la situació al País Valencià en aquest aspecte és «la més greu de tot l’Estat», i exigeixen que el Pla aprovat recentment «no es quede en paper mullat com tantes altres lleis i plans del Consell».
