Si creus en el periodisme independent i en valencià, agermana’t a La Veu. A més, ara podràs desgravar-te fins el 100% de la teua aportació. Informa’t ací
Intersindical Valenciana considera que el pacte del govern espanyol i els agents socials per a la reforma laboral és una nova decepció per a la classe treballadora perquè «no recupera els drets perduts el 2010 i 2012», amb els executius de Zapatero i Rajoy.
Tot i que falta estudiar amb detall el text que aprovarà el Consell de Ministres, el sindicat adverteix que l’esborrany indica clarament que «no es modifica la part més lesiva i agressiva de la reforma del PP, que va facilitar abaratir l’acomiadament reduint-lo a la meitat (de 42 a 24 mesos) i retallant de 45 a 33 dies en cas que fora improcedent».
Tampoc recupera, a parer seu, l’estructura de la negociació col·lectiva prèvia que «el PP va dinamitar». «De fet, consolida que els convenis d’empresa puguen tindre pitjors condicions que els sectorials, excepte en salaris», denúncia.
Un altre dels aspectes que rebutja Intersindical és que «la patronal ha aplaudit que es prioritzen els convenis estatals enfront dels autonòmics i provincials», una cosa que tem que puga impedir millores a les comunitats autònomes on els sindicats signants (UGT i CCOO) no són els majoritaris.
A més, critica que la nova reforma «amplia i facilita» que una empresa puga aplicar un ERTO o modificar les condicions de treball o de jornada, així com que «aspectes que es publiciten com a nous quant a la temporalitat i subcontractació no són fruit de cap acord, sinó de la necessària aplicació de les sentències judicials que s’estan guanyant en la matèria».
Paral·lelament, alerta que els nous contractes formatius «perpetuen la precarietat de la gent jove» i posen en relleu que la nova llei de Formació Professional era una eina per «facilitar l’explotació laboral». I tot això, lamenta, «sense posar damunt de la taula la reducció de jornada a 32 hores o quatre dies que contribuiria a reduir les bretxes de gènere».
En definitiva, per a la central sindical, aquest acord es difon com a històric quan «els titulars se centren en les poques millores que inclou respecte a la reforma del 2012». Per això, no entén que, 11 anys després de la reforma del 2010 i amb una situació política diferent, hi haja «un Estatut dels Treballadores i Treballadors molt pitjor que llavors».
«El pacte pel pacte»
Després de recordar que el govern de coalició (PSOE-Unides Podem) va fer la promesa electoral de derogar la reforma laboral, atribueix la seua decepció a la «sobrevaloració» del fet de pactar amb la patronal o del concepte de concertació «per damunt de tot, del pacte pel pacte». «Sembla que algunes persones i organitzacions obliden que, quan governa la dreta, només consensua amb la patronal i la banca, deroga drets i legisla per a les classes dominants, sense la més mínima contemplació», afegeix.
Per contra, en la seua opinió, l’executiu de Pedro Sánchez hauria d’haver prioritzat la recuperació de drets laborals i «no el pacte amb qui no comparteix ni els plantejaments més essencials». «La classe treballadora necessita que es deroguen els reformes del 2010 i 2012; necessita treball estable, no precari, amb remuneració suficient per poder viure amb dignitat; necessita condicions laborals que fomenten la corresponsabilitat, necessita poder cotitzar per reunir la jubilació», reivindica. «De moment, continuem esperant», ha reblat.
