Si la gestió de José Antonio Rovira al capdavant de la conselleria d’Educació pareixia que no podia anar a pitjor, aquest inici de curs està superant tots els records de confusió i desconcert. Si fa dos anys, el conseller va atribuir a “l’herència del Botànic” la incapacitat del seu equip d’adjudicar en temps i forma les places de més de 12.000 interins, hui no hi ha excuses i l’única culpable és l’aplicació de les seues polítiques.
Quan Rovira va proposar la consulta de la llengua base en l’educació, el professorat, les direccions dels centres, els experts i les famílies van avisar que aquesta seria inaplicable. Rovira va desfer-se de les crítiques sense ni tan sols molestar-se a respondre cada punt: “Tot anirà bé”, va prometre.
Hui ha passat exactament el que totes les veus -exceptuant-hi el Conseller Rovira i els palmers del seu govern i Vox- havien previst, sobretot en aquells centres on el resultat de la votació va ser renyit: alumnat amb Necessitat Educatives de Suport Educatiu (NESE) acumulat en una mateixa aula, centres on no es poden equilibrar els grups en funció del gènere, o que hi ha grans desigualtats de ràtio, aules gueto on s’acumulen tots els fills de migrants, xiquets i xiquetes que no poden anar amb els seus amics…
I tots aquests inconvenients ni tan sols han servit per, com a mínim, fer complir la promesa del conseller que “les famílies podrien decidir l’educació dels seus fills”. Desenes de milers de famílies que van votar valencià veuen com no es creen línies als seus centres, i es vulneren així els drets lingüístics i s’incorre en una greu discriminació per raó de llengua en contra del valencià. Malgrat les promeses -sempre promeses- que el resultat de la consulta s’aplicaria a totes les comarques, a aquelles definides com a castellanoparlants s’ha imposat un colp d’estat i s’han anul·lat, per decret, els resultats de la mateixa.
Aquestes mesures absurdes s’han d’aplicar, a més, amb menys personal i recursos. Rovira és el responsable també de la retallada de més de 5.000 places docents, especialment sagnants en els cossos especialitzats -música, idiomes, arts- i en les àrees de reforç i necessitats especials. El missatge que queda és que els nostres xiquets i xiquetes no mereixen una bona educació a la pública. Qui vulga qualitat, que la pague.
I parlant de promeses, no podem oblidar mencionar els huit centres més afectats per la DANA del 29 d’octubre de 2024, i que caldrà reconstruir de nou. El conseller d’Educació va prometre que la solució provisional -és a dir, barracots- estaria llesta per a gener. Després que s’obririen per Pasqua. Finalment que l’inici de curs es podria fer amb normalitat. Passen els terminis i les promeses no es compleixen. Les famílies d’aquests centres ja han vist com els seus fills i filles han perdut un curs i ara podria ser el segon, mentre l’única resposta de conselleria és que tinguen “paciència”.
I davant de tot aquest caos i desgovern, quina és la prioritat del conseller Rovira per a l’inici del nou curs? Visitar els centres que no poden obrir? No, anunciar que el curs vinent s’estudiarà la història d’ETA als instituts. Un intent barroer de desviar l’atenció informativa i política sobre el caos actual. En quins instituts i amb quins professors estudiaran açò, senyor conseller? S’estudiarà també la violència de la ultradreta en la transició postfranquista?
