Aquest dijous farà mig segle que va morir el dictador Francisco Franco, i els apologetes del règim han organitzat misses de sufragi a Simat de la Valldigna, a València i a Alacant, malgrat la llei de memòria democràtica, que estableix multes per a aquesta mena d’actuacions. En aquests 50 anys, cada 20 de novembre, en diverses esglésies del País Valencià, s’han celebrat actes d’enaltiment de Franco i de José Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange, executat el 20 de novembre del 1936.
Enguany, a la parròquia de Sant Miquel Arcàngel de Simat de la Valldigna, es durà a terme una missa per Franco i Primo de Rivera, com apareix al fulll parroquial. Així mateix, se’n faran a Alacant, encara que no s’ha especificat el lloc, i a l’església de Sant Joan de la Creu de València.
“A la ciutadania de la Valldigna ens avergonyeix”
A Simat, veïns han denunciat que es torne a dur a terme aquest acte i indiquen que el rector de la parròquia, de 32 anys, és nou i també s’encarrega de les parròquies de Barx i Benifairó de la Valldigna. “A la ciutadania de la Valldigna ens avergonyeix que aquesta mena de misses encara se celebren amb total normalitat 50 anys després de la mort del dictador.
La missa a València va ser anunciada ales xarxes pel líder del partit d’extrema dreta España 2000, José Luis Roberto, la setmana passada: “Sense por a res ni a ningú. 20 N. 50 aniversari de la mort de Franco. 89 aniversari de l’assassinat de José Antonio pel Front Popular. Missa. Església Sant Joan de la Creu. Poeta Querol 6 València. 19,30 h. Tornarà a riure la primavera”.
A Alacant, altres anys, la missa per Franco i Primo de Rivera s’ha oficiat a la catedral de Sant Nicolau, un dels grans projectes de reconstrucció dels edificis religiosos durant la dictadura. També hi ha hagut actes al cementiri municipal, on membres i simpatitzants d’España 2000 i de la Falange, s’han congregat al voltant de la fosa comuna on el fundador d’aquesta darrer partit va ser soterrat després del seu afusellament, abans de ser traslladat al Valle de Cuelgamuros. Així, per exemple, el 2022, es va autoritzar una manifestació de la Falange a la ciutat que va acabar al cementeri.








