El passat 29 d’octubre, la ciutadania valenciana va tornar a ocupar els carrers amb un clam unànime que ressonava com un tro: “Mazón dimissió!”. Aquesta crida no és fruit d’un impuls momentani ni d’una reacció desmesurada. És el crit d’un poble fart, humiliat i ferit. És la resposta legítima a una gestió que ha convertit la desídia en norma i la insensibilitat en política oficial.
Cinc mesos. Cinc llargs mesos d’abandonament, de promeses esvaïdes en l’aire i d’una Generalitat convertida en un desert d’empatia. La devastadora riuada no sols va arrasar pobles i ciutats; va deixar al descobert la incompetència flagrant d’un govern que ha preferit girar-se d’esquena al seu poble. Mazón i els seus aliats han optat per la indiferència, per deixar que les ferides es podrisquen mentre intenten rentar-se les mans amb excuses miserables.
El dolor d’un poble s’ha transformat en ràbia. En una ràbia que creix cada dia que passa sense resposta, sense justícia, sense dignitat. Els qui han perdut éssers estimats no necessiten discursos buits ni mirades còmplices amb els poderosos. Necessiten accions reals. Necessiten que els qui governen deixen de comportar-se com covards incapaços de plantar cara a la realitat.
Però Mazón no és un president molt honorable. És un dirigent absent, que ni tan sols ha estat capaç de demostrar un bri d’humanitat davant del patiment col·lectiu. Els seus silencis són crits d’irresponsabilitat. Les seues inaccions són atacs directes a la dignitat d’un poble que no oblidarà.
Els carrers plens cada 29 de mes no són una simple protesta: són una declaració de guerra contra la injustícia. La gent no callarà davant de qui menysprea la seua dignitat. No es tracta només de demanar dimissions: es tracta de fer fora de les institucions aquells que han traït la seua responsabilitat amb la ciutadania.
La indignació és legítima. La ràbia és necessària. I si Mazón no abandona el poder per vergonya pròpia, serà el poble valencià qui l’obligarà a fer-ho. Aquesta no és una amenaça. És una promesa.
Èlida Puig és la coordinadora de l’àrea de la dona d’Intersindical Valenciana.
