Gol per l’esquadra de Juristes Valencians al PP. Només així pot qualificar-se l’acte-roda de premsa -l’únic públic érem els periodistes- organitzat aquest matí a la seu de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de València (ICAV) per tal de reivindicar una acció decidida a Les Corts per tal d’iniciar el procediment de reforma constitucional que legalitze definitivament el Dret Civil valencià.
Es fa difícil imaginar un altre escenari en què la Confederació Empresarial Valenciana (CEV, representada per la seua presidenta Eva Blasco), l’Associació Valenciana d’Agricultors (AVA, representada pel seu president Cristóbal Aguado) i el mateix Col·legi d’Advocats, representat per la diputada primera, Sofia de Andrés, es manifestaren de forma tan contundent contra una postura del Partit Popular.
José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians, ha estat molt clar a l’hora de definir que l’actual situació de bloqueig a Les Corts de la designació dels tres diputats que hauran d’anar a la comissió de reforma constitucional del Congrés espanyol és “exclusiva” del PPCV, malgrat que el partit, no només va incloure la recuperació del Dret Civil propi al seu programa electoral, sinó que va ser la reforma de l’Estatut del 2006 impulsada per Francisco Camps qui el va tornar a legalitzar i va ser també amb aquest president que van aprovar-se les primeres lleis basades en aquest codi foral que després van ser suspeses pel Tribunal Constitucional.
Càrregues de profunditat
El més dur de tots els compareixents ha estat Aguado, qui ha denunciat “l’acció dels dos partits majoritaris” que han provocat “la fractura de la societat valenciana” que “no ens posem d’acord ni en la llengua ni en la bandera”. “Vaig votar a favor de la Constitució de bona fe i ara em dona vergonya”, ha continuat el dirigent agrari, que ha inclòs en el memorial de greuges la “vergonya” de l’infrafinançament, la impossibilitat de recuperar el Dret Civil que “des de fa segles que donava solucions a la societat valenciana” i la “submissió” a Brussel·les en referència a una llei d’aigües subterrànies “pensada pels països del nord i que no té sentit en el nostre clima.
Blasco, de la CEV, per la seua banda, s’ha centrat en un discurs més tècnic, ha recordat que l’empresa familiar suposa el 97% del teixit empresarial valencià i per al qual són “fonamentals” elements com la llibertat de testar reivindicada al dret civil.
Per la seua banda, de Andrés, en nom de l’ICAV, ha recordat que “no volem tornar a un dret foral medieval, sinó que volem la competència de poder legislar el nostre propi Dret Civil tal com tenen els nostres veïns”. Una mancança que, ha assenyalat, és responsabilitat de la “deixadesa dels partits majoritaris, especialment un”, en una referència velada al PP.
Preguntat directament pels periodistes, Chirivella ha denunciat les “males excuses” del PP per bloquejar la recuperació del Dret Civil, que ha definit com una actuació “contra els interessos valencians”, però ha reconegut que “no s’explica” el canvi de postura del PP. “És la primera volta que un President de la Generalitat renuncia a defensar l’autogovern -ha lamentat- i no donen cap explicació dels seus motius”.
Els motius a favor del Dret Civil valencià
L’acte ha estat acompanyat del catedràtic de Dret Civil de la Universitat de València, Francisco Blasco, qui s’ha encarregat d’argumentar la importància d’aquesta reivindicació. “El Dret Civil són els drets bàsics de qualsevol persona, de qualsevol poble, des que naixes fins que mors, tot està regulat pel Dret Civil”. Ha asseverat que “en la situació valenciana els arguments jurídics són més que suficients, el problema és la falta de voluntat política”.
Entre els principals punts que una competència d’autogovern en aquest àmbit podria millorar la vida de milions de valencians ha inclòs la llibertat de testar, els efectes econòmics i personals del divorci, el reconeixement dels fills, protecció de discapacitats o menors o els contractes agraris.
Ha recordat també que el dret històric valencià ja tenia “un règim de separació de béns al matrimoni, compartit amb els drets català i balear, que assegurava la llibertat dels cònjuges i alliberava les dones dels deutes dels seus marits”, a diferència “d’altres territoris”.
