Aquest estiu, en el marc de les Jornades Via Cultural Benicàssim (Plana Alta), esdeveniment sobre cultura, literatura i política, es va presentar el manifest «Escoltem en valencià», que hi va ser debatut i posteriorment culminat amb la voluntat de difondre’l.
Els organitzadors de la jornada critiquen la presència de l’entitat Hablamos Español a les Corts Valencianes per a «assegurar arreu el dret dels castellanoparlants a no escoltar l’altra llengua en els territoris que en tenen dues d’oficials». Segons expliquen, el naixement del manifest «Escoltem en valencià» naix com a resposta a aquella intervenció, perquè «aprendre un idioma no ha de ser forçat, sinó un exercici d’integració social».
Critiquen també que «el bilingüisme no pot ser excloent», i recorden que «si no escoltem valencià difícilment li prestarem atenció, ni l’entendrem ni l’aprendrem, i els qui el parlem i el vivim acabarem sent víctimes d’una llibertat que ens redueix a l’apartheid».
Els impulsors del manifest també apunten que «l’idioma que compartim no té els mateixos drets si som de l’Aragó, de Catalunya, valencians o de les Illes», i que «es posa en qüestió el nom de l’idioma oficial que parlem per dificultar-ne la identitat», mentre que «s’identifica de manera exclusiva el castellà com l’idioma espanyol, com si els altres parlàrem una llengua bàrbara».
Propostes
D’altra banda, consideren que la situació costarà de canviar «si no afirmem d’una manera clara la nostra voluntat de poder usar i viure en l’idioma que parlem al nostre propi territori històric», i adverteixen que «el bilingüisme no ha de ser un motiu d’exclusió social com ens volen imposar». Per això, consideren que «només la immersió lingüística en la llengua pròpia del territori és garantia de llibertat, d’un bilingüisme de veritat».
«La llibertat no és ignorar l’altra meitat; té igual l’idioma que s’haja mamat. La nostra literatura, els nostres referents culturals quan no són compartits no són valorats com a propis. La solidaritat amb els altres comença per la pròpia autoestima a la llengua i els orígens de la identitat. Parlar és un dret, escoltar una garantia de cohesió social», diuen al manifest, des del qual també demanen fomentar la presència del valencià «amb tots els accents i tots els noms que les legislacions autonòmiques li atorguen», «assegurar en l’educació un 25% en una altra llengua vehicular cooficial als territoris monilingües», que RTVE garantisca «al màxim» la presència alternativa de les llengües cooficials i «lluitar contra les barreres administratives que impedeixen la normal recepció audiovisual dels diversos ens públics de l’Estat».
A més, proposen que un polític elegible en un territori amb dues llengües cooficials haja de «saber llegir i escriure en ambdues llengües» i recorden que «la igualtat de tots els espanyols s’ha de basar en la diversitat, no en la supeditació».
