Ice. La capa de gel groenlandesa cobreix uns 1,7-1,8 milions de km² d’una superfície total d’uns 2,16 milions de km². Això vindria a representar aproximadament entre un 81 i un 84% de la superfície de Groenlàndia. Gel. Ice que es diu en anglés.
Donald Trump va llençar una OPA hostil contra Groenlàndia, i contra Dinamarca que n’és el principal accionista. Jo ho explique així, perquè crec que és així com funciona la presa de decisions del Trump i el seu corifeu d’estira levites eixelebrats com ell. Des d’una òptica comercial. Li poden interessar més o manco els minerals que poden dormitar sobre el gel perenne (per ara), li pot interessar convertir l’illa en una gran base militar que siga defensiva en una hipotètica escalada militar contra el seu amic despòtic com ell, Putin; però sobretot, vol controlar la nova ruta comercial mundial, per a la que ara com ara només sembla estar preparada la Xina.
La Xina fa anys que està construint vaixells de càrrega que no passarien ni pel canal de Suez, ni pel de Panamà, perquè a la velocitat que va el desgel, no els farà cap falta, s’obrirà una línia marítima per allà dalt, a fregar de Groenlàndia. D’això es tracta bàsicament. De comerç. De com la Xina (líder asiàtic), que és la fàbrica del món, podrà arribar molt més ràpidament a Europa (que som el seu mercat) que qualsevol altre proveïdor, abaratint uns costos que són ja els més competitius del mercat. Que va d’això en tenim moltes proves, la darrera, la reculada del Canadà en la seua anunciada intenció de tancar un acord comercial amb la Xina. Trump els ha fet recular. «Si signeu amb aquells, vos carregaré amb taxes fins l’asfixia», que és el mètode que ací podríem identificar amb el que fa Mercadona amb els seus proveïdors «et compre tota la collita i al preu que jo et diré, o no et compre ni una pruna, i en anys i mig has d’abandonar les terres arruïnat».
Trump va llençar una OPA, i per les formes tan agressives ens ha semblat una idea esbojarrada, però en realitat no és nova. Els EUA ja havien plantejat eixa necessitat amb el president Andrew Johnson (1867), Harry S. Truman (1946) i Dwight D. Eisenhower (1955). Però Trump és el nostre contemporani, es pinta la cara (les orelles no) de color taronja nuclear (com el groc nuclear de les paelles dels bars de menú del dia), i és un pinxo fastigós. Així i tot, només vol fer abruptament allò que els EUA fa un segle que volen fer amb més o menys bons modes.
Al final sembla que de moment, i fins que torne a canviar d’opinió, es desdiu de la idea de prendre Groenlàndia per la força, i es conforma amb l’acatament europeu que li permetrà instal·lar allà el que li semble necessari per als seus interessos. Ves a saber si quan feia tots aquells escarafalls només estava ensenyant la seua forma de negociar.
ICE. Immigration and Customs Enforcement, és l’agència federal dels EUA encarregada principalment de fer omplir les lleis d’immigració i duanes, amb un enfocament en la detenció i deportació d’immigrants indocumentats. Depén de la legislació federal que els autoritza a arrestar administrativament sense ordre judicial prèvia per violacions migratòries, basant-se en sospita raonable d’estatuts irregular o presència d’ordres d’expulsió pendents.
Part del seu personal, segons informen mitjans de comunicació del país este mateix cap de setmana passat, ha estat contractat en entrevistes de només sis minuts. Tornem a mirar Trump com un feixista espantós. És el que és. No hi ha pecat en considerar-lo com a tal. Com recorda Barnils en un article, en el seu primer mandat, Trump va arribar a posar criatures arrestades, dins de gàbies, als centres de detenció. Ara hem vist com ICE detenia un xiquet de cinc anys. Hem vist com a sang freda o calenta, que tant li fa, ICE ha assassinat a trets en plena via pública i a la llum del dia, dues persones en dos actes diferenciats, la primera per protestar per les detencions, la segona per enregistrar-les amb el seu mòbil. Hem vist com treien del seu cotxe a empentes i rodolons a un home que insistia a dir que era un error, que ell era funcionari de presons eixint del seu torn i anant camí de casa, mentre recordava a veu en crit, que als EUA per a ser treballador públic cal tenir la nacionalitat estatunidenca. Per tant… També hem vist la policia de Nova York aturar per la força i arrestar membres de l’ICE, en el que és una batalla política que perillosament es representa per dos cossos armats, un de dependència federal, l’altre local.
És terrible, però el Premi Nobel preventiu de la Pau, Barack Obama, va deportar més immigrant que el Premi Nobel fallit però obsequiat, Donald Trump. No diré que el matís siga menor, però que Obama deportés immigrants acabats d’arribar, i no aquells que porten anys instal·lats, ni tampoc aquells que no tenen delictes pendents, no discuteix l’estadística. Hi ha diferències, sí. Però no en els objectius. Iceberg
Iceberg. La definició més senzilla seria dir que es tracta d’una gran massa de gel dolç que es desprén d’un glacial o plataforma del gel i flota lliurament a l’oceà. Només aproximadament el 10% de la seua massa emergeix sobre el nivell del mar, seguint el principi d’Arquimedes.
Això és el que em sembla rellevant per a este article. Només en veiem el 10%. Però el perill real està en allò que no veiem, el que passa sota l’aigua, sota la taula si saben el que vull dir. Veiem un perill marítim amb una capacitat titànica (ja em disculparan la humorada) de fer mal. De fer molt de mal. Això ho va descobrir el capità Edward John Smith amb un resultat dramàtic. Esquivar la punta de l’iceberg, esquivar Trump, no garanteix haver vençut al perill. La gran massa està oculta sota l’aigua. A Trump el van votar 77.300.000 electors, i als altres presidents que més discretament, o menys grosserament feien el mateix, xifres similars.
Trump és la punta de l’iceberg, la part oculta és un país decadent i malalt. Els EUA.
