En el seu viatge a Mèxic, el febrer de 2016, el papa Francesc demanà perdó pels “pecats comesos per l’Església durant la conquesta d’Amèrica”.
Ja quan era arquebisbe de Buenos Aires, Jorge Mario Bergoglio, amb la valentia dels profetes, recordà “els abusos dels espanyols, perquè evidentment vingueren a fer negoci en aquestes terres i a emportar-se’n l’or”.
Uns anys més tard, el 10 de juliol de 2015, en el seu viatge a Bolívia, Francesc tornà a demanar “humilment perdó, no només per les ofenses de la mateixa Església, sinó pels crims contra els pobles originaris durant l’anomenada conquesta d’Amèrica”.
És important recordar que, ja el 1988, el document, “L’Església enfront del racisme”, de la Comissió Pontifícia, Justícia i Pau, deia: “El primer gran corrent de colonització europea, es va vore acompanyada, de fet, per la destrucció massiva de les civilitzacions precolombines i per la subjecció brutal dels seus habitants” (Gustavo Gutiérrez, del llibre En busca de los pobres de Jesucristo, pàgina 19).
Davant les declaracions que havia fet uns anys abans el papa Francesc, la presidenta de la Comunitat de Madrid, en el seu viatge a Washington, el setembre de 2021, la senyora Isabel Díaz Ayuso va criticar obertament el papa Bergoglio, pel fet d’haver demanat perdó pels excessos dels conqueridors en la colonització d’Amèrica. La senyora Díaz Ayuso digué, sense cap sentit del ridícul: “Me sorprende que un católico que habla español hable así, a su vez, de un legado como el nuestro, que fue llevar el español y el catolicismo, y por tanto, la civilización y la libertad al continente americano”.
També Vox criticà les paraules del papa Bergoglio quan demanà perdó pel que van fer els conqueridors espanyols quan arribaren a Amèrica, atribuint-ho tot a una llegenda negra.
Però ara ha estat el rei Felip VI, en el seu recent viatge a Mèxic (El País, 16 de març de 2016), que ha reconegut que hi hagué “mucho abuso y controvèrsias” en la conquesta d’Amèrica.
No sé si la presidenta Díaz Ayuso s’atrevirà a criticar aquestes paraules del rei d’Espanya, de la mateixa manera com va criticar les paraules del papa Francesc, que, per altra part, no va dir sinó la veritat.
I és que a la dreta espanyola no li agradava gens ni miqueta la llibertat d’esperit del papa Francesc i el seu esperit profètic.
Fins i tot un periodista d’una emissora ultra (i que abans havia estat la més famosa “estrella” de la COPE), va qualificar el papa Francesc com a representant d’eixa “generació criminal de l’extrema-dreta montonera peronista”.
I el dia que va morir el papa Bergoglio, ara farà un any, aquest mateix periodista va tindre el desvergonyiment de dir que “aquest papa, que per fi ens ha deixat, perquè no ens ha deixat en pau, era un papa que odiava Espanya profundament, que l’odiava”. Per afegir encara, amb mala educació: “Si aquest subjecte arribà a papa”, és perquè “el colom, repetisc, l’Esperit Sant, s’equivocà”.
No crec que ara, la senyora Díaz Ayuso critique les paraules del rei, com ho va fer amb el papa Francesc. Segurament, com els passa a molts dirigents del PP, haurà perdut la memòria del que va dir al papa Bergoglio, i per això ara guardarà un silenci sepulcral, per no contradir les afirmacions que ha fet el rei.
I amb tot, la senyora Díaz Ayuso no podrà negar els excessos dels espanyols durant la conquesta d’Amèrica, ja que, fins i tot, el rei ho ha reconegut ara.
