L’Ajuntament d’Alaquàs (l’Horta Sud) organitza un acte d’homenatge a “Els 10 d’Alaquàs” aquest dimecres, 25 de juny, 50 anys després que foren detinguts per la policia franquista acusats d’organitzar el Consell Democràtic del País Valencià. L’acte tindrà lloc a les 20 hores a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima i comptarà amb una actuació musical. Prèviament, a les 19 hores hi haurà una visita guiada a l’edifici. L’acte finalitzarà amb un vi d’honor.
Amb aquest homenatge, l’Ajuntament d’Alaquàs vol valorar “el treball realitzat per aquest grup d’activistes valencians en un moment històric tan important per a la memòria democràtica del País Valencià”.
Els 10 d’Alaquàs
Els 10 d’Alaquàs, per impuls de Vicent Ventura, es va plantejar la necessitat de crear una plataforma que redactara un projecte d’estatut que servira per a l’autogovern dels valencians, i per a subratllar la voluntat dels partits autonòmics valencians de donar prioritat a l’autonomia. La Comissió Pro Estatut fou convocada el 24 de juny del 1975 a la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs, però la reunió va ser interrompuda per la Brigada Politicosocial de la policia armada.
Els assistents foren detinguts i posats a disposició del Jutjat d’Ordre Públic, que els va processar el 3 de juliol del 1975 per un delicte d’associació il·lícita de l’Art. 172 del Codi Penal. El jutge va decretar presó provisional (tot i que eixiren en llibertat pocs dies després) per a Laura Pastor Collado, Joan Josep Pérez Benlloch, Vicent Soler i Marco, Francesc Xavier Navarro Arnal, Josep Corell Martí, Ernest Lluch i Martín, Carles Dolz Soriano, Francesc Candela i Escrivà, Josep Guia i Marín i Carlos Manuel Martínez Llaneza. Tot i que a les reunions hi anaven els representants d’UDPV Ernest Sena i Calabuig, Vicent Miquel i Diego, o Joaquim Maldonado Chiarri, aquell dia no hi eren.
La interlocutòria imputava als detinguts un delicte d’associació il·lícita perquè la reunió tenia la finalitat de «constituir el Consell Democràtic del País Valencià amb ànim de crear un govern autònom».
Noranta-tres professors universitaris van publicar a Las Provincias un escrit d’adhesió amb els detinguts en què exigien el reconeixement de les més elementals llibertats públiques. Signaven l’article, entre altres, Manuel Sánchez Ayuso, José Maria del Rivero Zardoya, Manuel Broseta Pont, Amando de Miguel, Manuel Sanchis Guarner, Aurelio Martínez, Josep Vicent Marquès, Damià Mollà, Víctor Fuentes, Alfons Cucó, Celia Amorós, Emerit Bono i Martínez, Clementina Ródenas, Luis Espinosa, Carmen Alborch.
Finalment es va sol·licitar la imposició d’una pena de tres anys de presó per a cadascun dels processats, però la causa es va sobreseure i es va arxivar per aplicació de l’indult de 25 de novembre del 1975, cinc dies després de la mort de Francisco Franco.
