Héctor Devesa, nascut a la Vila Joiosa (la Marina Baixa), ha dedicat la seua vida a la fe i l’ensenyament. Després d’anys a Roma estudiant litúrgia i coneixent de prop la realitat del Vaticà, exerceix com a sacerdot i professor a Saragossa. En aquesta entrevista, parla de la seua experiència a Roma, la seua visió sobre el nou Papa, Robert Francis Prevost Martínez (Lleó XIV), i la importància de la llengua pròpia dins de l’Església.
Part de l’interés de voler parlar amb vosté és perquè, va estar a Roma uns anys i coneix com és tot el que és l’Església catòlica a Roma. Com va ser la seua experiència?
Vaig estar a Roma com a estudiant, completant els meus estudis de litúrgia. Allà vaig descobrir una dimensió molt humana de l’Església, un ambient quasi familiar, tot i estar envoltat de persones amb càrrecs importants dins de la cúria romana.
Ha tingut ocasió de conéixer el nou Papa, Prevost Martínez?
Sí, vaig tenir l’oportunitat de saludar-lo en dues ocasions, el Diumenge de Rams i el Divendres Sant de l’any 2023 al Vaticà. Ell ja estava allà com a prefecte dels bisbes. A més, un company meu que era del Perú el coneixia de la seua etapa com a bisbe de Chiclayo.
Com el descriuria?
És un home seré, proper i molt dedicat, especialment amb la gent més desfavorida. Té una trajectòria molt marcada pel seu servei com a bisbe al Perú i com a prior general dels Agustins, el que li ha donat una visió àmplia de l’Església. És un home de dret, d’ordre. El Papa respectarà les tradicions, com els símbols, però serà continuista amb l’anterior papat.
Com analitza la decisió d’elegir un agustí després d’un jesuïta com a Papa?
No crec que els cardenals trien el Papa per la seua pertinença a una orde concreta. Més bé, valoren el perfil de la persona. En el cas de Prevost Martínez, el seu coneixement de l’Església universal com a prior dels Agustins i la seua experiència al Perú han sigut factors clau.
Què destacaria de la seua vida a Roma?
Roma pot semblar una institució molt elevada i allunyada, però quan estàs allà, descobreixes que és com una gran família. Hi ha molta proximitat entre els valencians que estem allà, i ens reunim sovint, fins i tot fent paelles.
Els valencians hem tingut dos papes. Com es percep allà el seu llegat?
Els papes Borja, especialment Alexandre VI, van deixar un llegat immens a Roma. Van impulsar l’art, la cultura i la política. Malauradament, la seua imatge ha sigut distorsionada per interessos italians que volien desprestigiar-los. Però la veritat és que van ser papes reformistes i protectors de les arts.
Com veu la situació de l’Església en l’àmbit mundial?
L’Església creix especialment a Àfrica i Àsia, on hi ha més vocacions. A Europa, per contra, veiem una crisi de fe. El repte és adaptar-se a cada realitat sense perdre’n l’essència.
L’ecologia era un tema que preocupava a Francesc, és un tema que preocupa l’Església?
Totalment. El papa Francesc va marcar la línia amb Laudato Si’, i el papa Prevost Martínez segur que continuarà en aquesta direcció. L’Església entén que cuidar la creació és una responsabilitat moral.
Quina és la importància de la doctrina social de l’Església?
La doctrina social de l’Església defensa la dignitat humana, la justícia social i els drets dels treballadors. És una guia que ens ajuda a comprendre els reptes del món actual des d’una perspectiva cristiana.
Francesc va nomenar Enric Benavent, que fa les misses en valencià, hi haurà continuïtat?
És fonamental. Un bisbe que parla la llengua pròpia és un pont amb la comunitat. En els territoris valencians, l’ús del valencià reforça la identitat i la proximitat amb els fidels. Anem a poc a poc fomentant-ho a més espais.
Finalment, Lleó XIV té reptes com ara incloure el feminisme, el moviment LGTBIQ+, els abusos a l’església i canvis geopolítics. Què s’espera del seu papat?
Espere una Església que continue oberta al món, però amb serenitat. Una Església que siga capaç de dialogar amb el món contemporani sense perdre la seua essència espiritual. Ho va dir en la seua presentació. L’amor de Déu a tots sense condició.
