El pòdcast Intel·ligència Financera, amb Jordi Vizcaino, formador financer de Teleos, ha aprofundit aquesta setmana en la problemàtica de l’habitatge i la càrrega fiscal que acompanya la compra i l’herència de béns immobles. La conversa amb Josan Piqueres ha abordat les diverses traves econòmiques i administratives, així com algunes propostes de millora.
Els impostos que condicionen l’accés a l’habitatge
Vizcaino ha començat detallant els impostos que es deriven de l’adquisició d’un habitatge, destacant l’Impost de Transmissions Patrimonials (ITP) i l’Actes Jurídics Documentats (AJD), competència de les autonomies. «Cada vegada que es fa una compravenda, l’Estat cobra un 10%. Això és una barrera d’entrada, especialment per a joves», ha explicat. A més, ha remarcat que a aquesta càrrega s’hi suma sovint l’IVA en el cas d’habitatges de nova construcció.
També ha subratllat l’existència d’impostos municipals, com el de construcció, i el paper de l’impost de successions i donacions. Aquest últim, a diferència de l’ITP, és progressiu: «Com més heretes, més pagues», ha puntualitzat, destacant les diferències entre autonomies.
Una gestió fiscal descoordinada
Vizcaino ha criticat la manca d’harmonització fiscal entre comunitats autònomes. Ha posat com a exemple les diferències entre el País Valencià i Catalunya: «Si vius a Tarragona i vols una donació de 100.000 euros, pagaràs, mentre que al País Valencià no pagaries res». Això, segons ell, genera situacions d’injustícia entre ciutadans d’un mateix estat.
Aquesta descoordinació, segons Vizcaino, també té implicacions polítiques: «Si es volen solucionar els problemes de l’habitatge, cal que les tres administracions —local, autonòmica i estatal— treballen en una mateixa línia, independentment del color polític».
Propostes de millora
Durant el pòdcast, Jordi Vizcaino ha advocat per mesures concretes per reduir les barreres fiscals. Una proposta destacada és la supressió de l’ITP per a certs trams de renda o valors immobiliaris: «Llevar aquest impost facilitaria l’accés a l’habitatge. Això seria una mesura real i efectiva», ha afirmat.
També ha criticat mesures polítiques que considera insuficients, com l’anunci de la construcció de 3.000 vivendes públiques: «És una gota en l’oceà. La necessitat anual d’habitatge és de 210.000».
La responsabilitat del sistema
Vizcaino ha conclòs amb una reflexió sobre el paper de l’Estat en la gestió d’aquesta crisi: «L’Estat hauria d’intervenir allà on el mercat falla, com en zones despoblades o en segments on l’accés és impossible sense suport públic». També ha apel·lat a la necessitat d’una major educació financera: «No interessa una ciutadania crítica, i per això és clau que la gent es forme en aquests temes».
El pòdcast ha finalitzat amb un missatge clar: «El problema de l’habitatge no es resoldrà amb pedaços; cal una estratègia fiscal i política ben coordinada que prioritze les necessitats reals de la ciutadania».
