El govern de Pedro Sánchez ha posat damunt la taula un nou paquet de mesures per a intervenir el mercat del lloguer amb una idea central: frenar pujades en les renovacions i tancar escletxes que, segons l’executiu espanyol, s’han convertit en autopistes per al “frau” i l’abús. El full de ruta s’articula al voltant d’un reial decret llei que, si tira avant al Congrés, combinarà incentius fiscals amb regulació més estricta en dos terrenys especialment sensibles: el lloguer temporal i el lloguer per habitacions.
1) El premi fiscal: bonificació del 100% d’IRPF si no puges el lloguer
El govern vincula el principal “caramel” a la declaració de la renda: el propietari que renove el contracte i mantinga el preu podria estalviar-se el 100% de l’IRPF d’eixos ingressos en la renda de 2026, segons el detall que arreplega RTVE. La lectura financera és clara: l’Executiu intenta que el propietari faça números i preferisca seguretat i menys impost abans que apujar la renda. RTVE també recull el missatge polític de Sánchez: “guanyant tots”.
Com a formador financer, jo ho resumisc així: la mesura funciona com una “subvenció indirecta” via impostos. Pot contindre pujades en renovacions, però no crea pisos nous per art de màgia. La pressió de fons, que és l’escassetat d’oferta, continua sent el factor decisiu per als preus.
2) Contractes temporals: l’objectiu és tallar l’ús “fraudulent i especulatiu”
El text de la Moncloa parla d’acabar amb l’ús “fraudulent i especulatiu” del lloguer de temporada i apunta a un règim sancionador per a qui incomplisca la regulació estatal de lloguers de curta durada. El govern també vol estendre el control de preus als temporals en comunitats que hagen declarat zones tensionades.
Açò té una implicació pràctica per a qui lloga: el contracte haurà d’aguantar millor la prova de la “temporalitat real”. La norma busca que la modalitat temporal no siga una disfressa per a fer increments anuals sense les garanties del lloguer habitual.
3) Habitacions: el límit global per evitar que la suma s’enfile
El govern espanyol vol ordenar el mercat del lloguer per habitacions perquè la fragmentació d’un pis no servisca per a esquivar la normativa i “incrementar les rendes”. La clau és molt concreta: la renda del conjunt d’habitacions no podrà superar la renda del contracte de l’habitatge complet; en zones tensionades, s’hi aplicarien també els topalls previstos.
El debat: incentiu útil o “regalar diners públics”
El paquet naix amb debat intern i extern. RTVE recull la crítica de Yolanda Díaz, que ho qualifica de “regalar diners públics als rendistes”, i també l’oposició del Sindicat d’Inquilines de Madrid, que adverteix que la bonificació pot acabar premiant l’statu quo de preus alts.
I la peça gran de fons: més parc públic
El govern espanyol acompanya el decret amb el relat d’ampliació d’oferta pública. La Moncloa vincula l’anunci amb l’arrancada d’actuacions com el nou barri de Campamento a Madrid, amb 10.700 habitatges públics assequibles “blindats” contra l’especulació, i amb l’impuls de Casa 47 com a instrument per a gestionar parc públic.
En paral·lel, el Pla Estatal d’Habitatge 2026-2030 fixa línies estratègiques amb 7.000 milions d’euros i objectius com incrementar habitatge protegit “permanent”, rehabilitació i mesures d’emancipació jove, incloses ajudes de fins a 30.000 euros per a lloguer amb opció de compra en habitatge protegit.
La idea final és simple. El govern intenta congelar pujades i tancar forats del mercat del lloguer mentre reforça l’oferta pública a mitjà termini. El termòmetre real, però, el marcaran dos punts: la lletra xicoteta del decret i, sobretot, si l’oferta assequible creix prou perquè els incentius no siguen només un pedaç fiscal.
