Ecologistes en Acció ha presentat un informe que alerta de la proliferació d’habitatges d’ús turístic, que estan contribuint a l’expulsió de famílies residents dels barris més afectats per aquest fenomen.
L’entitat ecologista explica que ha recaptat les dades estadístiques de la concentració d’habitatges d’ús turístic i del preu mitjà del metre quadrat de l’habitatge en 23 ciutats de l’Estat espanyol. La incidència de la proliferació d’aquests habitatges en el preu de la vivenda sembla evident.
En concret, a través d’un desglossament de la xifra d’habitatges d’ús turístic existents per districte, «queda patent» que en ciutats com València i Alacant hi ha una «alta concentració» d’aquests habitatges al centre de les ciutats, als centres històrics i també a les zones de primera línia de platja. Segons l’entitat, aquesta concentració d’habitatges turístics multiplica fins a 10 vegades l’índex de turistificació mitjà de cada municipi.
València i Alacant, duplicant les xifres de Madrid
A més, des d’Ecologistes en Acció apunten que València compta amb un índex d’habitatges d’ús turístic del 23,7% per cada mil habitatges. El percentatge a Alacant és similar, del 23%. Aquestes xifres dupliquen i tripliquen l’índex mitjà de ciutats com ara Madrid.
Aquesta proliferació d’habitatges d’ús turístic té conseqüències en el preu de la vivenda de lloguer. A València, per exemple, el districte de Ciutat Vella té un increment del 28,9% del preu per metre quadrat respecte a la mitjana del municipi en els pisos per a llogar. Entre agost de 2023 i agost del 2024 l’augment va ser quasi del 20%.
Pel que fa a Alacant, el seu barri antic ofereix pisos amb un preu del metre quadrat similar al de la mitjana del municipi, però la zona de la Platja de Sant Joan o de l’Albufereta presenten un preu un 16% més alt que a la mitjana del municipi.
Conclusions
Ecologistes en Acció conclou que la proliferació d’habitatges turístics juga en contra de la població resident. A això s’uneix la «falta de regulació i previsió per part de les institucions». Tot, conjuntament, «ha generat una problemàtica social que no fa més que agreujar-se: la falta d’habitatge assequible destinat a l’ús residencial i de llarga temporada, per la qual cosa la població resident veu minvat el seu dret constitucional d’accés a l’habitatge».
