El desnonament de Mohamed i la seua família, residents al barri del Raval de Gandia des de fa més dues dècades, ha estat ajornat fins al pròxim 25 de març. Tot i que la comitiva judicial s’ha personat a l’habitatge del carrer Pellers, el fet que es tractara del primer llançament i que el propietari siga una gran entitat jurídica ha permés frenar l’execució momentàniament.
Una llar atrapada en l’engranatge dels fons “tòxics”
La història de Mohamed és el reflex de la precarietat de moltes famílies treballadores a la Safor. Veí de Gandia des del 2004 i treballador del sector de la taronja, va comprar sa casa amb una hipoteca del BBVA que ascendia a uns 400 euros mensuals. Amb l’arribada de la crisi del 2008, la inestabilitat laboral li va impedir continuar amb els pagaments en 2012, moment en què es va acollir a una moratòria hipotecària.
Dotze anys després, en 2024, la fi d’aquesta pròrroga ha reactivat el procés d’expulsió. En aquest temps, la propietat de la seua llar ha anat canviant de mans, primer a Divarian i finalment a Coliseum, societat vinculada a Cerberus Capital Management, un fons d’inversió internacional especialitzat en obtenir beneficis a través de desnonaments.
“Només som xifres en un full de càlcul”
Des del Sindicat d’Habitatge de la Safor, l’advocat que assessora les famílies denuncia que el sistema actual protegeix els interessos d’aquests fons per damunt del dret a l’habitatge: “Les famílies són únicament xifres en un full de càlcul i no persones amb drets.”
Mohamed, que viu amb la seua dona i tres fills, un d’ells menor, lamenta la impossibilitat d’accedir a un lloguer o una compra assequible a la ciutat: “Només volem un pis real. Hi ha pisos que demanen 150.000 o 140.000 euros en un tercer o segon sense ascensor”, explica sobre la bombolla de preus que pateix el municipi.
L’ajornament de hui dona un xicotet respir a la família, però la data del 25 de març queda fixada com el nou termini en què podrien ser obligats a abandonar la seua llar. El cas continua posant en relleu la vulnerabilitat de les famílies davant el poder dels grans tenidors d’habitatge.
