Aquest últim any la localitat de Torrevella, a la comarca del Baix Segura, ha incorporat al seu cens uns 6.000 habitants. En total, la suma exacta de veïns és de 106.350, i Torrevella se situa com la cinquena ciutat més poblada del País Valencià només per darrere de València, Alacant, Elx i Castelló de la Plana.
Tot i que pot resultar cridaner, el fenomen demogràfic de Torrevella no és excepcional. La ciutat s’ubica al costat d’Oriola, que s’enfila cap als 90.000 habitants, i a pocs quilòmetres d’Alacant i d’Elx. Però Torrevella és la ciutat que més ha crescut dins d’aquest conjunt, i ha passat de tindre poc més de 12.000 habitants a principis dels huitanta a duplicar població cada dècada fins arribar a la situació actual.
Les migracions han sigut fonamentals en aquest desenllaç. La invasió russa contra Ucraïna ha propiciat l’arribada de persones procedents d’aquest país, que s’han sumat a una destacada quantitat de russos que ja han fet forat en el mercat immobiliari. Aquestes dues nacionalitats són les més nombroses en una població que també compta amb un bon grapat de veïns d’origen colombià, britànic, marroquí, suec, romanès i molts altres. En total, a Torrevella un de cada dos habitants és d’origen estranger, i no cal dir que entre els que hi figuren amb nacionalitat espanyola una gran part no són de la ciutat i ni tan sols valencians.
Problemes
Però la capacitat de Torrevella a l’hora d’acollir nouvinguts comença a presentar problemes. Així s’ha fet notar en àmbits com ara l’educació o la sanitat pública, amb una oferta per sota de la demanda en una ciutat que ha d’enviar alumnes de primària i secundària a localitats pròximes. El col·lapse, per tant, no només es detecta a l’estiu, que evidentment és l’època en què Torrevella rep més persones. Altres serveis com ara el de la recollida o la gestió de residus també evidencia dificultats.
Torrevella va créixer amb el boom de la construcció de manera anticipada i també desproporcionada. L’eliminació de l’estació ferroviària als anys setanta –tal com apunta Ricard Chulià al llibre País Valencià, eixida d’Emergència– va contribuir a l’ús massiu del vehicle privat, especialment present a la ciutat. Mentrestant, Torrevella s’ha convertit en un dels paradigmes del turisme low cost al mateix temps que batia el rècord estatal d’ingressos baixos per llarg en diverses etapes anuals, segons l’INE. Enguany figura com la ciutat més pobre del País Valencià d’entre les més poblades, amb una renda per càpita mitjana de 21.679 euros.
Recentment, l’informe sobre la desigualtat a l’Estat espanyol, elaborat per la Fundación Alternativas, va decretar que Torrevella es col·loca com una de les ciutats de l’Estat amb «menor benestar», compartint rànquing amb Ceuta, Melilla, la Línea de la Concepción i Algesires –aquestes dues últimes ciutats estan a la província andalusa de Cadis.
Per contrarestar aquestes dades, l’alcalde de la ciutat, Eduardo Dolón, del PP, acostuma a expressar davant els mitjans que a Torrevella hi ha una riquesa no identificada per les estadístiques, que és la que proporcionen els veïns estrangers censats al seu país mentre dinamitzen l’economia a la ciutat. Però el principal sector econòmic de la ciutat, el de la construcció, mostra símptomes d’esgotament degut a les operacions urbanístiques desenvolupades durant les dècades anteriors, que han deixat Torrevella sense espai disponible i a l’espera d’una reinvenció econòmica que mire més enllà de les visites turístiques. Aquesta situació també ha contribuït a encarir el preu de la vivenda.
Amb tot, la ciutat ha continuat acollint habitants de manera exponencial aquestes dècades.
