Si a última hora no passa una nova desobediència, hui al migdia, cinc famílies desnonades d’un bloc de pisos de Rocafort, (Horta Nord) propietat de la SAREB, podran tornar a casa. La mateixa SAREB i la Guàrdia Civil hauran de posar els mitjans i remoure les portes blindades i les tàpies que van col·locar als pisos quan els van desallotjar el 23 de gener. Un fet absolutament inèdit en la qüestió de l’accés a l’habitatge.
Això ha passat després que el Jutjat Penal de Montcada revertira l’ordre cautelar de desnonament que ell mateix va signar i que va ser executada en sols 24 hores per agents de la Guàrdia Civil i personal de seguretat privada.
«Aquesta ordre estava plena d’irregularitats i fins i tot pensem que podria suposar un delicte de prevaricació per part de la SAREB», han denunciat des del Sindicat d’Habitatge de València (SHV), on estan afiliats els inquilins desallotjats.
Des del sindicat denuncien el que anomenen «pràctiques mafioses» de la banca pública, ja que va procedir a denunciar per la via penal els ocupants d’uns pisos amb els quals ja tenia obert un procediment per la via civil i amb qui havia acceptat obrir unes negociacions per accedir a un lloguer social. Ho va fer, a més, sense comunicar al jutjat que coneixia les identitats dels inquilins, per la qual cosa, aquest mai els va notificar que se’ls havia obert un nou procediment i van trobar-se a la porta, directament, un avís per abandonar la finca on els donava sols 24 hores.
«Els desnonament va ser el 23 de gener, i el mateix dia vam anar al jutjat a veure què passava i a portar la documentació que acreditava que hi havia famílies vulnerables, huit menors i un bebé acabat de nàixer, a més d’un procés de negociació amb la mateixa SAREB.
Davant de l’evidència, i sempre segons el SHV, dos dies després el jutge revocava el desnonament i ordenava a la SAREB permetre a aquestes famílies tornar a casa. La resposta de l’empresa pública va ser la de no acatar la interlocutòria i recórrer-lo. Ara, un nou posicionament de Fiscalia en el mateix sentit ha tancat aquesta porta i el jutge ha tornat a ordenar el reallotjament.
«El que no entenem –es pregunten des del SHV- és perquè l’ordre de desnonament es fa efectiva en menys de 24 hores i en canvi el reallotjament ha tardat 13 dies». Malgrat de considerar els fets com una «victòria», des del Sindicat exigeixen a la SAREB que indemnitze les famílies per les pèrdues de mobles i objectes personals perduts o danyats durant el desnonament, que resolga la situació facilitant l’accés a un lloguer social i que assumisca les seues obligacions com a propietari, garantint que el bloc de pisos estiga en condicions d’habitabilitat i tinga connexió a aigua corrent.
Sense opcions pel «racisme immobiliari»
Des del SHV han denunciat que les famílies residents en aquest bloc han patit freqüents casos d’assetjament immobiliari, en què haurien participat agents de la policia local i la Guàrdia Civil. «Hi ha hagut campanyes de difamació, assegurant que allí es venia droga o s’exercia la prostitució –expliquen- quan la realitat és que són gent treballadora. Pareix que sobretot els molesta la pobresa».
De fet, els habitants del bloc destaquen que tenen «voluntat i mitjans» per pagar un lloguer social i que el seu objectiu és «resoldre la situació i poder-se quedar a casa».
Pel fet de ser migrants, malgrat tenir ingressos o estar en situació regular els dificulta l’accés a un habitatge per altres vies. És el que des de les entitats migrants o racialitzades anomenen el «racisme immobiliari», malgrat el qual, una persona és exclosa de les opcions de llogar un habitatge pel color de la pell o la procedència.
