Ramón és un senyor major, amb un alt grau de dependència i que necessita sotmetre’s a un tractament de diàlisi regular. Hui ha anat a fer-se’l davant les oficines de l’Entitat Valenciana de l’Habitatge (EVha) en una protesta convocada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH).
El motiu? Ramón està amenaçat per un procés de desnonament. El seu pis va passar d’un banc a un fons voltor –un procés que denuncien que és cada volta més comú en aquella gent que va aconseguir lloguers socials els anys posteriors a la crisi- que ara vol tiRar-lo de casa. Ramón s’ha ofert a comprar el pis i fins i tot va aconseguir un precontracte d’hipoteca amb un banc. Però cada volta que va a parlar amb els representants del fons, el preu de l’habitatge puja 10.000 euros. Quan n’aconsegueix 60.000, ja en val 70. Quan té els 70, ja en són 80. A més, denuncien que el banc va anul·lar aquest preacord de préstec per pressions del mateix fons.
I mentrestant, ja ha passat per quatre ordres de desnonament aturades in extremis per la PAH. «La situació és insostenible, no sabem si aconseguirem aturar una cinquena», alerten.
Protesta davant l’EVha
I ací és on entra en joc el paper de l’EVha, ja que és la part de l’administració encarregada d’assegurar un habitatge a aquella gent en perill de quedar-se al carrer. El problema? Hi ha més urgències que recursos i l’EVha senzillament no té més pisos a oferir. Si el jutge no accepta un nou ajornament, Ramón pot quedar-se al carrer en qualsevol moment. «Sabem que si no hi ha pisos no n’hi ha, no venim ací a demanar utopies», explica Luís, de la PAH, micròfon en mà. L’escolten més de 60 persones que han vingut a donar suport a Ramón. La majoria estan passant o han passat per processos similars. Són gent senzilla, treballadora però, com diu Luís: «No sabem massa de política ni tenim gaires estudis, però sabem el que està malament i el que està bé». I el que està malament és que Ramón es quede al carrer, a la seua edat i en la seua condició. «No estem ací soles per Ramón, sinó que volem solucions també per a Lola, Carmen, Cristina, Isabel, Antonio… No pararem fins que no es garantisca que la vivenda és un dret». En aquest costat, la vida.
A l’altre costat ha baixat a escoltar les queixes la subdirectora d’Intervenció Social de l’EVha, Maria Teresa Simón. Proposa solucions per a Ramón. Explica el que «està intentant» l’administració, que ha de «posar-se en contacte» amb la propietat i demanar-li «per favor» que diga quan demana pel pis. Gasta termes «sol·licitar», «puntuació», «mediació», «transmetre»… es veu que el problema de Ramón és que quan va demanar un informe a serveis socials, algú es va equivocar amb una tecla i la puntuació no és la correcta… que açò ha complicat les coses «perquè açò és ací». La gent ha de complir els papers, als fons d’inversió se’ls demana «per favor». La burocràcia.
La gent s’escalfa. Hi ha molt de patiment en joc. Gent que no pot dormir per la incertesa absoluta de la seua situació. Hi ha companys que s’han suïcidat. Li demanen compromisos. Simó es nega a agarrar el micro o alçar la veu. Soles les persones més properes poden sentir què diu, però en tot cas, tira pilotes fora.
Solucions concretes
La PAH li exposa dues coses senzilles i perfectament factibles. Primera: demanar als jutges que aturen qualsevol desnonament fins que l’EVha no puga assegurar una alternativa habitacional. Segona: aplica l’article 13 del Decret Llei 3/2023, que permet l’expropiació temporal dels pisos propietat de fons d’inversió i que servisquen d’habitatge d’emergència fins que no es trobe una alternativa.
A la primera, Simó es fa la despistada: «Jo açò no ho puc fer». No s’entén per què no ho podria fer, però ho podria fer el director de l’EVha? Ho pot fer la consellera? [la Vicepresidenta Susana Camarero]. «És que encara que ho fera, el jutge no tindria per què fer-li cas», assegura sense respondre a la pregunta. Cap compromís, cap solució, Ni tan sols a transmetre aquestes peticions als seus superiors. «Ho podria fer», admet sense prometre res. «Però vindràs al pròxim intent de desnonament a parlar amb la comitiva judicial?». Tampoc. «açò és la faena de la UAD», respon, en referència a la Unitat d’Ajuda als Desnonaments, un organisme creat durant l’època del Botànic i que el PP ha desmantellat a la pràctica i ha deixat inoperatiu.
A la segona, ni tan sols respon. El motiu pel qual el Consell decideix aplicar unes lleis i les altres no, és un misteri al qual no pensen donar resposta. Com deia Luís, no demanen cap «utopia». Sols que s’aplique la llei, però pareix que això és massa per a l’actual govern.
«Vos esteu posant al costat del capital contra les persones humils», crida un dels concentrats. «O esteu a un costat o esteu a l’altre», li recorda un altre. La gent es posa nerviosa, alguns criden. «Amb educació! Amb educació!», es recorda sovint.
Simó no es despentina ni perd la calma. Res la treu del llenguatge burocràtic. «Almenys jo he baixat a donar la cara», es defensa. Aquest punt li ho reconeixen. Hui, pareix que la subdirectora d’Intervenció Social de l’EVha s’haja guanyat el sou. 58.668,82 euros anuals bruts. Però encara no ha aconseguit cap casa per a ningú.
