El serveis municipals de l’Ajuntament de València estan degradant-se ràpidament. Professionals i usuaris fa mesos que ho denuncien, incloses protestes i concentracions públiques les darreres setmanes. Divendres, el grup municipal de Compromís se sumava a les crítiques destapant que les llistes d’espera per accedir a les ajudes per dependència ja havien arribat a les 9.410 persones, en bona mesura per culpa de la manca de personal en les oficines encarregades de fer els reconeixements necessaris. Els valencianistes, a més, acusen l’alcaldessa María José Catalá “d’amagar” 2.312 demandants de les ajudes en una llista d’espera “en B”-
A la situació dels dependents cal sumar-hi el dels menors amb situació vulnerable, un col·lectiu que acumula esperes de fins a any i mig, amb una llista d’espera de 682 xiquets i xiquetes.
La situació és tan alarmant, que la mateixa alcaldessa va anunciar un “pla de xoc” per reforçar el personal i accelerar la resolució de sol·licituds.
Un any després, la llista d’espera no sols no s’ha reduït sinó que s’ha incrementat, els 15 reforços promesos al final sols han estat nou, però, és que a més, no és personal nou, sinó que han estat traslladats des de les oficines municipals de serveis socials –que ja funciona precàriament-, provocant, per exemple, que alguns centres, com el de Patraix, no puguen obrir a les vesprades, i altres, com el de Quatre Carreres, no puguen atendre les gestions de la Renda Valenciana d’Inclusió. A això cal sumar el tancament de recursos per a gent sense sostre, com el Centre Municipal d’Allotjament del barri del Carme.
Els mateixos serveis socials municipals reconeixen que no tenen pisos disponibles per a persones vulnerables que són desnonades, tal com es va veure la setmana passada a Orriols.
Oficina Antiokupació
En una situació de crisi d’habitatge alarmant i amb centenars de desnonaments –amb una mitjana de quasi tres desnonaments diaris a la ciutat de València- l’únic recurs sobre la qüestió que ha vist com augmentava el seu personal i mitjans ha estat la flamant oficina municipal antiokupació.
De moment no queden gens clares les seues atribucions, competències ni personal. Des de l’Ajuntament s’assegura que la seua creació és una “necessitat” perquè “l’okupació és un problema in crescendo” i ofereixen dades de les actuacions de la Policia Local relacionades amb ocupacions: 796 el 2023, 810 el 2024 i 144 durant el primer trimestre del 2025. Deixant de banda la definició “d’actuacions” –un terme molt vague, ja que la Policia Local no té competències en la matèria i una sola okupació pot generar desenes d’actuacions-, les mateixes dades municipals indicarien una disminució de les mateixes, ja que sí que van rondar les 800 el 2023 i el 2024, la projecció del 2025 és que no passen de 560.
Des del grup municipal Compromís, el regidor Ferran Puchades ha registrat diverses preguntes formals a la Comissió de Seguretat Ciutadana, exigint explicacions sobre la composició i funcions reals d’aquesta oficina, així com la seua utilitat pràctica.
“El PP pretén fer creure que la Policia Local pot fer el que no li correspon. Això no només és desinformar, sinó també duplicar recursos públics de manera ineficient, generant confusió en la ciutadania”, ha denunciat Puchades.
Des de Compromís asseguren que l’Oficina Antiokupació s’ha convertit en “una cortina de fum mediàtica, una resposta populista a un problema social complex, que mereix rigor, dades i polítiques públiques serioses d’accés a l’habitatge, en les quals Catalá està punxant”. Per als valencianistes “les escenificacions sense recorregut legal estan de més”.
En canvi, la inspecció dels apartaments turístics –on sí que l’ajuntament té competències- continua sense personal i la proliferació d’aquests negocis il·legals, sense control.
