Hui fa justament un any, un terrible incendi d’una virulència inusitada reduïa a cendres dos enormes edificis residencials al carrer del Mestre Rodrigo del barri valencià de Campanar amb un resultat de deu morts. Quatre dies després de la catàstrofe, amb les cendres encara calentes i la ciutat en xoc, l’alcaldessa de València, María José Catalá, prometia una revisió de tots els edificis de la ciutat construïts amb la mateixa tècnica.
Recordeu que l’incendi va generar un intens debat mediàtic i polític sobre la seguretat dels materials de construcció autoritzats i la fiabilitat dels sistemes de control. Tots els periodistes vam fer-nos experts en poliuretà i alucobond, encara que ara haja hagut de repassar els articles de l’època per poder recordar-ne els noms. El «consens general» va ser que l’edifici complia totes les normatives, ja que els permisos d’obra s’havien demanat el 2005, abans de les modificacions de la normativa antiincendis del 2007 –encara que no tothom està d’acord amb aquesta conclusió i considera que si l’edifici haguera complert la normativa vigent des del 1996, l’incendi ja no s’hauria pogut desenvolupar d’aquesta forma.
Amb tot, si realment es complia la legalitat encara afegeix més incertesa a l’assumpte: quants edificis igualment legals i correctes podria haver-hi a València construïts amb la mateixa tècnica i materials? Precisament, Catalá pretenia respondre aquesta pregunta i tranquil·litzar la ciutadania amb la seua promesa de revisió i cens.
Un any i la faena per fer
Un any després de l’incendi, no hi ha ni rastre de la revisió. Ni el Col·legi Territorialitzat d’Arquitectes de València (CTAV) ni el Col·legi Oficial d’Enginyers Tècnics Industrials han rebut cap encàrrec o proposta en aquest sentit. Tampoc des de dins l’Ajuntament hi ha cap senyal que el tema s’haja arribat a engegar o pensar més enllà de les declaracions de l’alcaldessa davant de la premsa.
Tampoc la Generalitat ha avançat massa. Oficialment asseguren que s’ha creat una comissió d’experts per a «canalitzar la informació i assessorar comunitats de veïns», però arquitectes i professionals del sector immobiliari preguntats per aquest diari, no estaven assabentats de la comissió ni han rebut cap informació o ajuda en aquest sentit. Conselleria també assegura que ha incorporat a les bases d’ajudes per als Informes d’Avaluació d’Edificis –IAE, el que es coneix com la «ITV dels edificis»- una modificació per a incloure la seguretat sobre incendis. El problema és que els IAE sols són obligatoris per a edificis de més de 50 anys d’antiguitat, així que difícilment coincidiran amb els possibles afectats.
Tampoc –i malgrat alguna promesa en aquest sentit- s’han modificat o millorat les normatives de seguretat. Si bé el Govern espanyol està treballant en una reforma del Codi Tècnic d’Edificació, aquest encara no està enllestit.
Lliçó per a la DANA
La cronologia de la resposta a l’incendi de Campanar –declaracions i promeses contundents en un primer moment, oblit i no fer res després- s’assemblarien a la resposta institucional a la barrancada, si no fora perquè en aquest cas ha estat encara pitjor.
Si en un primer moment va veure’s clar que un dels problemes principals havia estat el descontrol urbanístic i l’excés de construcció en zones urbanitzables, la resposta de la Generalitat en aquest cas, no ha estat simplement oblidar la qüestió i permetre que es continue edificant en zones inundables, sinó encara pitjor: eliminar els escassos controls i limitacions per –amb l’excusa de la DANA- facilitar la construcció en aquestes mateixes àrees.
Per coincidències de la història, el mateix 29 d’octubre, el Consell autoritzava la construcció a sols 200 metres de la costa, un canvi normatiu que després s’ha negat a revertir. I aquesta mateixa setmana, Les Corts votaven la modificació de la Llei de l’Horta que implica l’eliminació del Consell de l’Horta –únic òrgan de gestió del territori a escala supramunicipal- i desprotegia milers d’hectàrees d’horta, moltes d’elles en terreny inundable. De les mesures promeses per a mitigar els efectes d’una nova barrancada encara no se’n sap res, tot i les promeses del flamant vicepresident de la Reconstrucció, Francisco José Gan Pampols.
