L’Ajuntament de Mislata (l’Horta Sud) aprovarà en el pròxim ple municipal una moratòria temporal que suspén la tramitació i concessió de llicències per a convertir locals comercials en habitatges d’ús turístic. La mesura, de caràcter general per a tot el terme municipal i amb una durada prevista de dos anys, naix amb l’objectiu de frenar una tendència “creixent” que, segons el consistori, posa en risc el comerç de proximitat, dificulta l’accés a l’habitatge i deteriora la convivència veïnal. Paral·lelament, el govern local promourà la declaració de Mislata com a zona de mercat residencial tensionada per a provocar una rebaixa en el preu dels lloguers.
Segons la documentació municipal, la moratòria “suspén la tramitació i la concessió de llicències de canvi d’ús de baixos comercials a allotjaments turístics en tot el municipi” i “tindrà una durada limitada de dos anys” mentre s’estudia una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) que permeta regular aquestes conversions amb criteris més estrictes i garantir un model urbà equilibrat entre turisme, comerç i habitatge.
L’alcalde, Carlos Fernández Bielsa, defensa que la prioritat és el dret a l’habitatge i contindre l’escalada dels preus del lloguer: “A Mislata estem compromesos amb el dret a un habitatge. Per això, hem decidit paralitzar la concessió de llicències de canvi d’ús de baixos comercials. No permetrem que l’especulació i la pressió del lloguer turístic encarisquen encara més l’accés a l’habitatge per a les nostres famílies i joves. No serem la ciutat dormitori de València (l’Horta)”.
🏠Decisión firme: Mislata paralizará todas las licencias para transformar bajos comerciales en viviendas vacacionales y promoveremos la declaración de Mislata como zona tensionada para provocar una rebaja en el precio de los alquileres y diseñar políticas urbanísticas exigentes y… pic.twitter.com/8KZfeQMXeQ
— Carlos F. Bielsa | Alcalde de Mislata (@CarlosFBielsa) September 10, 2025
El consistori alerta, a més, que molts dels allotjaments turístics que sorgeixen de locals tancats “no compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat” i generen conflictes de convivència en les comunitats, per la qual cosa veu “imprescindible” aturar noves llicències mentre s’actualitza la normativa urbanística. “L’àmbit de la suspensió abastarà tot el municipi de Mislata i la duració tindrà caràcter limitat de dos anys”, assenyala la proposta que arribarà al ple.
L’opció que dona la llei d’habitatge d’aplicació autonòmica i local
La petició de declarar Mislata com a zona tensionada s’emmarca en el mecanisme previst a la Llei estatal 12/2023 pel dret a l’habitatge, que permet a les administracions competents delimitar àmbits en l’accés a l’habitatge. La mesura està compromesa per una evolució desproporcionada dels preus i, a partir d’ací, aplicar mesures com topalls o incentius fiscals per a contindre el lloguer. Aquestes declaracions segueixen un procediment regulat pel Ministeri i les comunitats autònomes, que manté un registre públic de zones tensionades en vigor.
El moviment de Mislata coincideix amb un gir regulador en grans ciutats del País Valencià. A València (l’Horta), l’Ajuntament ha aprovat enguany una normativa que limita els pisos turístics i endureix les condicions d’implantació —com l’obligació de situar-se en determinades plantes i no compartir entrada amb veïnat residencial—, amb l’objectiu de reduir l’impacte sobre els barris.
