10.444 actuacions entre assessoraments, mediacions i suspensions de desnonaments, en quasi 1.500 casos on es van atendre més de 6.000 famílies. A més, es van aconseguir suspendre 215 desnonaments, reubicant 55 famílies, set de les quals en pisos públics.
Aquestes són les dades que mostra l’informe de l’Oficina pel dret a l’Habitatge de València dels seus quatre anys en funcionament -entre 2021 i 2025- fins al tancament definitiu el setembre passat per part de María José Catalá, que la va substituir per una “Oficina Antiokupes“, molt simptomàtic de quines són les prioritats de l’actual equip de govern de PP i Vox davant el problema d’accés a l’habitatge.
També ho és que l’Ajuntament de València s’haja negat a publicar aquest informe, que només s’ha conegut després que haja estat filtrat pel grup municipal de Compromís. La portaveu de la formació, Papi Robles, ha denunciat que l’actual equip de govern municipal “està deixant de costat el principal problema que tenen els valencians i valencianes: accedir a una vivenda digna” i ha reivindicat el paper de l’oficina oberta durant el mandat de Joan Ribó, que ha qualificat de “tasca immensa que ara es perd per pura deixadesa política”.
Radiografia del problema de l’habitatge
Les dades de l’informe, més enllà de certificar la faena realitzada per un organisme que PP i Vox van qualificar de “txiringuito”, permeten observar com l’accés a l’habitatge s’ha convertit en un problema transversal que afecta pràcticament tothom que no és propietari. Fins a un 73% de les consultes tenien relació amb problemes de lloguer, com pujades abusives, contractes precaris o conflictes amb la propietat; i una de cada tres persones ateses tenia ingressos superiors al salari mínim. També és significatiu que el 71,8% de les persones ateses per l’Oficina eren dones, un 59% tenien menors a càrrec i un 24% famílies monoparentals.
Unes xifres que per a Robles indiquen que l’accés a l’habitatge “és un problema que té rostre femení i infantil. Quan una mare amb fills a càrrec perd la vivenda, no és un número, és un fracàs col·lectiu. I Catalá els ha deixat sols”.
