“Fa temps que detectem que existeix la necessitat de crear una ferramenta que defense els drets dels llogaters, davant la situació de pujades constants dels preus del lloguers, abusos dels rendistes, desnonaments i dificultat d’accés a l’habitatge en general”, explica al Diari la Veu Jordi Vila, un dels membres del grup motor del Sindicat de Llogateres de València que farà la seua presentació pública a la Societat Coral el Micalet aquest divendres 6 de febrer a les 18:30.
Amb aquest acte finalitzarà la tasca que el grup motor està desenvolupant “en silenci” des d’octubre, quan va decidir-se replicar la iniciativa que ja fa temps que funciona a altres territoris com Catalunya, Madrid o Màlaga i que ha demostrat que “serveix”, tal com apunta Vila.
La idea d’organitzar-se en un sindicat valencià els va arribar, precisament des de Catalunya, quan en un procés de col·laboració entre el Sindicat de Llogateres d’allí i EntreBarris van explicar que els arribaven moltes consultes i peticions d’ajuda i que, fins i tot, hi havia valencians que s’havien afiliat al sindicat català. “Amb aquestes dades, només va ser qüestió de temps que ens decidirem a iniciar un sindicat autònom, malgrat que és mola feina i no som tants”, admet Vila.
Estratègies provades
Vila també alerta que no venen a “inventar la roda” ni a “substituir ningú”, sinó a sumar forces amb la resta de moviments per l’habitatge, que estan “fent un treball imprescindible”.
A curt termini el Sindicat valencià busca replicar algunes de les “estratègies provades amb èxit” a altres territoris, com la que s’anomena “ens quedem”, que davant de casos de pujades abusives de lloguer busca solucions mitjançant la negociació col·lectiva amb els propietaris. “Els sindicats de llogateres han vist que mitjançant l’organització del inquilins, sobretot en casos de blocs de propietat vertical, poden aturar els fluxos monetaris i fer mal als fons voltor allà on més els molesta”.
També estan preparant la primera “assemblea de casos”, un espai de trobada entre llogaters amb problemes similars que serveix “per empoderar-nos, treballar en col·lectiu, augmentar la confiança de la gent i difondre el coneixement”. Són dues metodologies que Vila assegura que “estan funcionant molt bé a altres llocs i no hi ha motius pels quals ací no passe”.
Zona tensionada
A mig termini, el Sindicat de Llogateres buscaria l’organització de blocs de pisos sencers i també pressionar l’Ajuntament de València per què declare la ciutat com a “zona tensionada” en matèria d’habitatge. Una declaració prevista a la llei estatal d’Habitatge i que permet regular les pujades de lloguer.
“La declaració de ‘zona tensionada’ no és una recepta màgica i la llei té forats importants, con els lloguers de temporada, però són un avanç i funciona”, explica Vila, qui posa l’exemple de Navarra, on els lloguers han baixat un 8% i a més, han augmentat els contractes signats. “No és cert el que diuen que amb la declaració es retiren habitatges del mercat”.
De fet, per aquest activista, el problema de la declaració de ciutats com Barcelona com a “zona tensionada” és per a altres com València, que no apliquen la mesura i es converteixen en ciutats refugi per al “capital especulatiu, que incrementa la seua pressió sobre l’habitatge ací”.
