La població del País Valencià encadena un nou màxim poblacional. L’últim Cens anual de població de l’INE calcula 5.425.182 residents l’1 de gener del 2026, després d’un augment interanual de 105.897 persones (un +2,0%, el creixement relatiu més alt entre autonomies, segons el mateix organisme). Són les dades que reflecteix l’institut d’estadística de l’estat espanyol per al País Valencià i que el situa com la primera autonomia de l’estat espanyol en creixement poblacional relatiu.
Eixa fotografia, però, ve acompanyada d’una projecció que apunta a més volum… i més envelliment. Les Projeccions de Població 2024-2074 de l’INE —en la sèrie per autonomies fins al 2039— estimen que el País Valencià passaria de 5.319.448 habitants (2024) a 6.329.487 (2039), és a dir, +1.010.039 persones (+19,0% aproximadament).
El detall clau és la composició d’eixe creixement. L’INE adverteix que, si es mantenen tendències, el pes de la població major augmentarà de manera sostinguda. En el cas del País Valencià, la proporció de persones de 65 anys o més pujaria del 20,65% (2024) al 25,97% (2037), segons la sèrie de proporcions per edats de l’INE. “El percentatge de població de 65 anys i més… assoliria un màxim al voltant del 2055”, es diu a la nota de l’organisme públic, que situa el fenomen com un canvi estructural.
El mapa intern, a més, no es mou al mateix ritme. Un informe de la Universitat de València sobre despoblament sintetitza una fractura territorial persistent: “El litoral del País Valencià i la totalitat del sud creixen demogràficament” mentre “l’interior i el nord decreixen”. En clau urbana, València, Alacant (l’Alacantí) i Castelló de la Plana (la Plana Alta) concentren bona part del pol d’atracció, mentre moltes comarques d’interior continuen discutint com garantir serveis bàsics amb menys densitat i més dependència.
Les universitats posen números al risc de despoblament
Les universitats públiques del País Valencià posen números i mapa al repte demogràfic. La Universitat Jaume I, junt amb la Càtedra AVANT i equips de la UPV, descriu un diagnòstic amb base municipal: l’estudi analitza 542 municipis i assenyala que més de 150 es troben en risc de despoblament, d’acord amb indicadors definits per la Generalitat (economia, accessibilitat i equipament públic). La Universitat de València concreta la fractura territorial i identifica comarques en risc extrem, com la Vall de Cofrents-Aiora, els Serrans, el Racó d’Ademús, l’Alt Millars, l’Alt Maestrat i els Ports, mentre el litoral i la demarcació d’Alacant mantenen dinàmiques de creixement. La Universitat d’Alacant, per la seua banda, impulsa una xarxa per construir un observatori interdisciplinari amb indicadors comuns i fonts verificades per orientar propostes d’actuació.
I què percep la ciutadania quan li pregunten per les urgències del país? El CIS, en el Baròmetre de gener de 2026, assenyala que el primer problema mencionat és “La vivenda” (42,6% i suma com a primer, segon i tercer problema), per davant de “La immigració” (15,9%).
- País Valencià: +20,07% (Liderada per Alacant +23,4% i Castelló +20,3%).
- Illes Balears: +19,00%
- Catalunya: +18,40% (Amb Girona i Tarragona superant el 20%).
- Múrcia: +17,20%
- Madrid: +15,10%
- Canàries: +12,65%
- Navarra: +11,10%
- Andalusia: +7,68% (Gran contrast entre Almeria +25% i Còrdova -4%).
- Aragó: +6,43%
- País Basc: +6,33%
- Castella-La Manxa: +5,84% (Guadalajara i Toledo creixen molt, però la resta perd).
- La Rioja: +2,80%
- Cantàbria: +0,40%
- Galícia: -0,45% (Pràcticament es manté gràcies a l’eix atlàntic).
- Castella i Lleó: -2,37% (La majoria de províncies perden població).
- Extremadura: -3,60%
- Astúries: -4,10%
