“Ens han reconegut que hi ha una emergència habitacional i que la situació d’accés a l’habitatge és més greu”, explicaven els representants de la plataforma Juntes per l’Habitatge en eixir de la reunió amb Sebastián Fernández, secretari autonòmic d’Habitatge. La coincidència d’opinions en la reunió, però, s’ha acabat ací.
Juntes per l’Habitatge, una aliança d’una vintena d’associacions veïnals i de barri, la PAH, Entrebarris i sindicats, venia a proposar un pla de xoc per tal de fer front a aquesta emergència amb caràcter immediat. “Tenim desnonaments tots els dies, l’EVHa mai té pisos per la gent que es queda al carrer, no paren d’aparèixer pisos turístics, es venen els pisos públics…” desgrana José Luis González, de la PAH.
Per això, el seu pla de xoc passa per la paralització dels desnonaments de famílies sense alternativa residencial aplicant l’article 13 del decret 3/2023, la intervenció en el mercat del lloguer amb la declaració de València i altres ciutats com a “zones tensionades”, l’ampliació del parc públic d’habitatges utilitzant els pisos buits de la “banca rescatada”, una intervenció urgent que pose fi a l’assetjament immobiliari i la garantia de participació social.
Confiança en el mercat
Al contrari, les receptes de la conselleria d’Habitatge no podrien ser més diferents. Segons ha traslladat Fernández als representants de Juntes per l’Habitatge, la Generalitat aposta per les ajudes als rendistes per tal de treure més pisos buits al mercat de lloguer i en incrementar la construcció com a receptes per fer baixar els preus de l’habitatge. Pel que fa al drama dels desnonaments, Fernández ha fet referències a les Unitats Antidesnonaments UAD, una mesura del Botànic que el seu govern ha desmantellat a la pràctica, a més d’una “voluntat d’escolta” per a les famílies afectades i la regulació d’una borsa de pisos de l’EVHa, una mesura que, en els millors dels casos, podria estar en funcionament en sis mesos.
“Estem parlant d’una emergència i necessitem solucions ara, i no d’ací a sis mesos -han declarat dels de Juntes per l’Habitatge- i, al remat, el problema de fons és que nosaltres veiem l’habitatge com un dret fonamental i les nostres solucions van de cara a garantir aquest dret, i ells el veuen com una mercaderia”.
