La darrera dana de la setmana passada ha tingut també els seus danys, encara que no siguen tan catastròfics com la de l’any passat. Una de les damnificades és Soledad, una veïna de Natzaret que viu sola amb els seus fills menors. Les pluges torrencials van esfondrar un mur de la casa, que va caure a la terrassa dels veïns i van acabar afectant la biga central, que va cedir i si no s’ha enfonsat del tot és perquè ella mateixa la va apuntalar com va poder amb uns pals.
La visita dels bombers va ser categòrica i dràstica: “Em van dir que la casa pot caure en qualsevol moment, potser hui mateix, o la setmana vinent, però el risc és imminent i que havia de marxar immediatament”. El problema que se li presenta a Soledad i als seus fills és precisament aquest: marxar sí, però a on?
Soledad i els seus fills fa cinc anys que viuen en aquesta casa que, ja des de l’inici era una construcció antiga en prou malestar. A la casa s’hi van instal·lar després que el seu anterior inquilí -que pagava un lloguer de renda antiga a l’Església. faltara i d’alguna forma els deixarà l’espai en herència. Ella mateixa, amb ajuda d’amics i familiars, va fer-hi algunes reformes, ja que serveis socials van advertir-la que la casa “no era apta” perquè hi visqueren xiquets i, conscient que sols era una solució temporal, va començar el procés per aconseguir un pis protegit, tant a l’Entitat Valenciana d’Habitatge (EVHa) com a l’Ajuntament de València. D’això ja fa cinc anys i explica que no ha rebut cap resposta de cap administració i mentrestant, el que havia de ser una solució temporal s’ha convertit en permanent. Fins ara.
“Després dels bombers va venir la treballadora social i em va dir que no tenien cap pis disponible i l’única oferta que em donaven era pagar-me una pensió durant una setmana. Però què passa després? On vaig amb cinc fills? I què passa amb les meues coses? No és que tinga massa, però són meues i en una pensió tampoc hi cabrien”.
Entre l’espasa i la paret
Per ara, tota la família fa vida al diminut menjador de la casa, l’únic espai, juntament amb la cuina, que és mínimament habitable. Les habitacions estan clausurades des de la visita dels bombers. La situació és desesperada, atrapada entre l’espasa d’una casa que ja és perillosa i la paret d’una alternativa que pareix que l’aboca al carrer.
Fa anys que les entitats que treballen pel dret a l’habitatge, com la PAH o el Sindicat de l’Habitatge, denuncien precisament la falta crònica de pisos per a casos d’emergència. Un problema, asseguren, que l’administració “no vol resoldre”, renunciant fins i tot a les mesures establertes pel Botànic per incrementar la cartera d’habitatges públics com el dret de tanteig i retracte o l’ús temporal de pisos buits de grans tenidors, ambdós previstos en la Llei Valenciana de Funció Social de l’Habitatge.
