A primera hora, a Torrevella (el Baix Segura), les grues dibuixen un horitzó que parla de pressa i de demanda. La imatge es repeteix a Benidorm (la Marina Baixa), Xàbia i Calp (la Marina Alta): el sud del País Valencià s’ha convertit en una autèntica cadena de producció d’habitatges orientada a l’estranger. El 2024, el pes de compradors forans arriba al 53% de les operacions en aquest àmbit meridional, molt per damunt de les comarques de València (24%) i del nord (23%), segons el col·legi de notaris espanyol. Al mateix temps, la construcció s’ha accelerat fins a xifres que no es veien des de fa quasi dues dècades.
Segons el Col·legi Oficial de l’Arquitectura Tècnica d’Alacant (Coata), el tercer trimestre ha tancat amb 2.912 habitatges iniciats, “el segon millor registre des de 2008”. En l’últim any, els visats acumulen 9.720 vivendes —un màxim des de 2008— i l’acumulat fins a setembre creix un 21% (7.892 començades). “S’ha revertit la relativa desacceleració del segon trimestre”, destaca la presidenta, Cristina Bordera, que concreta: “El tercer trimestre creix un 29% respecte d’abril-juny i un 42% en comparació amb el mateix període de 2024”. Per a Bordera, la pausa anterior “ja apuntava a ser estacional, a la vista del manteniment d’activitat en nivells alts, i les dades ho han confirmat”.
“El 53% de les compravendes a les comarques del sud són d’estrangers; al conjunt del País Valencià és el 28,9%.”
El mapa del creixement dibuixa clarament on batega el mercat. “El bon comportament d’aquest trimestre s’assenta principalment en el Baix Segura, les Marines i l’àrea d’Alacant”, assenyala la presidenta del Coata. El Baix Segura registra 1.116 iniciades (+41% sobre el segon trimestre i +14% interanual) i suma 2.823 en nou mesos (+9%). Les Marines encadenen el millor any des de 2008 (2.726 en dotze mesos) i al T3 arriben a 692 (+51% interanual). A l’àrea d’Alacant ciutat, l’activitat es triplica respecte d’un any abans: 809 iniciades en el trimestre i 1.923 fins a setembre (+54%). En canvi, Elx (el Baix Vinalopó) tanca el trimestre amb 172 engegades (+52% vs T2 però −17% interanual) i un −11% en l’acumulat; l’interior provincial encadena dos trimestres a la baixa (123 posades en marxa, −18% trimestral i −25% interanual).
Obra nova en màxims des de 2008: 2.912 habitatges al T3 i 9.720 en 12 mesos; el Baix Segura en posa 1.116 i les Marines 692
La geografia municipal confirma el caràcter costaner i turístic del cicle: Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí) lidera el trimestre amb 587 iniciades, seguida de Torrevella (el Baix Segura) amb 478 i Benidorm (la Marina Baixa) amb 261. En l’acumulat fins a setembre superen els 500 oberts a Sant Joan d’Alacant (834), Torrevella (678), San Miguel de Salines (564), Benidorm (547) i Alacant (517). Mentrestant, el cost mitjà d’execució puja a 576 €/m² (des de 563 €/m² al juny), de manera que la inflació constructiva passa del 3,7% amb dades de juny al 6,1% amb dades de setembre.
L’encaix entre oferta i demanda deixa poc marge a la interpretació: els productes que ixen de la “fàbrica” del sud —pisos i, sobretot, promocions en urbanitzacions de baixa o mitjana densitat— responen als ingressos i a les expectatives d’un comprador que no és, majoritàriament, local. A la pràctica, això reforça un model de producció “per a l’exportació” que captura renda en el territori, però la distribueix lluny: puja el valor del sòl, s’encareixen el lloguer i l’accés a l’habitatge habitual i s’intensifica la dependència de cicles turístics i internacionals. Les administracions municipals, per la seua banda, suporten els costos ordinaris d’uns teixits urbans més extensos —aigua, energia, enllumenat, clavegueram i neteja— en comarques amb estrés hídric crònic com el Baix Segura. Exemples com el PAI Pego-Golf o el PAI de Llíber on informes hídrics posen els projectes en dubte. El de Llíber necessitarà 400.000 m³ d’aigua anuals en una zona que ha patit històricament dèficit de subministrament, segons informes que va recollir el grup Plurinacional Sumar al congrés dels diputats espanyol.
Mercat tensat: lloguer entre 12 i 17 €/m² i venda fins a 3.800 €/m² a Benidorm; el cost d’execució puja a 576 €/m²
Amb tot, el relat tècnic de Coata posa l’accent en la inèrcia del cicle. “Les Marines i el Baix Segura sostenen el bon comportament del conjunt”, resumeix Bordera, que també adverteix de la “certa debilitat” a l’interior i a Elx. El repte per al sud del País Valencià és si aquest impuls constructor pot traduir-se en més habitatge principal, parc assequible i arrelament de residents, o si consolidarà un model extractiu on la roda no para —però cada volta deixa menys vida quotidiana al darrere.
En aquest sud que viu de cara a la mar, el lloguer i la compra s’han posat de puntetes: a Torrevella, el metre quadrat d’arrendament ja voreja els 12 €/m² al setembre, amb pujades sostingudes tot l’any, una mena de marea que no recula mai. A Benidorm, el lloguer apunta més amunt —entorn de 16,2 €/m²— i la compra juga en una altra lliga: prop de 3.824 €/m², segons Fotocasa, convertint un pis mitjà en un luxe salat. A la Marina Alta, Xàbia aguanta la pressió amb 13,6 €/m² de lloguer —preu de temporada alta tot l’any—, i Calp s’hi acosta amb uns 13,2 €/m², prova que el litoral meridional ja cotitza com a destí turístic permanent més que com a barri habitable. Una “fàbrica de construcció” que afecta sobretot i de moment, el sud del País Valencià. L’intríngulis polític del consell posa en guaret el que és el principal problema pels valencians segons el CIS: l’habitatge.
