El preu de l’habitatge al País Valencià ha crescut un 10,3% respecte al mateix període de l’any anterior, situant el seu valor en 1.437€/m². Aquesta és la principal dada de l’estudi realitzat pel departament de Research de l’assessoria Gesvalt fet públic aquesta setmana i corresponent al primer trimestre del 2025.
Per territoris, l’increment més gran es pateix a les comarques de València amb un 11,3% i un preu de 1.393€/m2; després van les d’Alacant, amb un 11,2% i 1.651€/m2, respectivament, i finalment les comarques del nord, amb un 8,3% i 1.123€/m2.
Pel que fa al lloguer, el mateix informe destaca un increment interanual del 10,8% fins a situar-se a un preu de 10,98€/m2/mes. De nou, per territoris, les comarques valencianes lideren els augments de preus, amb un 14,6% més cars i fins a 13,09€/m2/mes. Després, de nou es troben les comarques del sud –8,4% i 12,04€/m2/mes, respectivament- i nord –7,1% i 8,61€/m2/mes.
Comparació amb altres territoris de l’estat
Encara que el País Valencià es troba per sota la mitjana estatal, situada en 1.728€/m², pels 1.437€/m² d’ací, és la quarta autonomia on més s’incrementa el preu de compra. Sols per darrere de les Canàries, Madrid i Múrcia.
Per ciutats, València i Alacant són la quarta i cinquena on més creix el preu de l’habitatge, per darrere de santa Cruz de Tenerife, Màlaga i Madrid.
6,4 anys de salari per comprar una casa
Un altre estudi recent –en aquest cas de l’Índex Immobiliari Fotocasa– apuntava que al País Valencià cal dedicar íntegrament el sou brut de 77 mesos, és a dir, 6,4 anys, per aconseguir pagar un habitatge comprat en 2024.
En aquest cas, situava el preu de l’habitatge de segona mà en 2.106 euros/m² al desembre del 2024 –gairebé 700 euros més car que el de l’informe de Gesvalt-, amb un increment anual del 19,8%.
Amb tot, tots els estudis coincedeixen en l’increment constant i imparable dels preus de l’habitatge, tant de compra com de lloguer, i el que encara és més important, molt per sobre de l’augment dels salaris, el que facilita que molts d’aquests immobles es destinen a capital estranger o “expats” amb més capacitat adquisitiva.
