Nou estudi sobre l’increment del preu de l’habitatge i noves xifres rècord. Si fa escassament dos mesos, un altre informe –en aquest cas de Fotocasa– calculava l’increment de l’habitatge de segona mà en un 25,7% en un any, aquest és una mica més moderat, però confirma la tendència i coincideix en el concepte de màxim històric”.
En concret, Idealista assegura que el preu mitjà s’ha situat en 2.271 euros per metre quadrat al juliol, un 0,8% més que en el mes anterior i un 5,3% superior que fa un trimestre.
Per territoris, les comarques del sud registren també màxims, amb 2.584 euros per metre quadrat, el que suposa un increment del 15,9% interanual i del 0,5% intermensual. A Alacant, on un recent informe encarregat per l’ajuntament avisava que l’oferta de pisos turístics pràcticament iguala la de la venda, el preu mitjà s’ha enfilat fins als 2.457 euros per metre quadrat, un 5,9% més que fa un any.
A la ciutat de València els increments encara són més grans, i amb 3.123 euros per metre quadrat les pujades percentuals són del 19,7% interanual i un 1,8% en termes intermensuals; encara que el récord es troba en les comarques que l’envolten, ja ací la pujada arriba al 20,1% interanual, amb 1.790 euros per metre quadrat.
Pel que fa al nord, aquestes comarques han registrat un preu mitjà de 1.422 euros per metre quadrat al juliol, un 2,1% més que en el mes anterior i un 12,4% d’increment en termes interanuals. Castelló de la Plana, per la seua banda, amb un preu de 1.477 euros per metre quadrat, ha vist créixer el seu preu un 12,4% respecte a juliol de 2024.
Declaració de situació tensionada
L’investigador i expert en habitatge, Jaime Palomera, alerta sobre aquest tipus d’estudis elaborats per empreses que es dediquen a la compra i venda d’habitatges, ja que “volen vendre la idea que l’habitatge és un gran negoci i contribueixen l’espiral especulativa”.
Amb tot, l’estudi d’Idealista, aporta també algunes dades que poden ajudar a entendre quines mesures poden ajudar a aturar l’actual escalada de preus, “totalment insostenible” segons els col·lectius que treballen per garantir l’accés a un habitatge.
Així, en la comparació entre territoris, el País Valencià és la tercera autonomia on més pugen els preus, només per darrere de Madrid i Múrcia, mentre que Catalunya, amb una política de limitació dels preus de lloguer ni tan sols es troba entre les sis primeres, malgrat tenir moltes similituds amb la situació valenciana. De fet, els experts assenyalen com les polítiques de limitació de preus estarien provocant que els fons d’inversió estigueren desinvertint en habitatge a Catalunya, deixant d’alimentar l’espiral especulativa, mentre es traslladen a altres territoris, com el valencià.
Per ara, al País Valencià cap ajuntament ha demanat la declaració de zona tensionada, que està prevista a la Llei estatal d’Habitatge, per tal de posar límits als preus del lloguer, malgrat les demandes del moviment veïnal. En la direcció contrària, la Generalitat retallava el pressupost destinat a la compra d’habitatge per a la creació d’un parc públic assequible. Just en la direcció contrària reclamada per experts i moviments socials.
