“Els fets ara coneguts no poden despatxar-se com a casos aïllats ni com a simples errors administratius. Són la conseqüència directa d’haver governat l’habitatge públic sense transparència, sense participació veïnal i sense rendició de comptes”. Així de contundent es mostra el moviment veïnal d’Alacant en referència a l’escàndol en l’adjudicació d’habitatge públic municipal de la ciutat que està esquitxant l’equip de govern del PP, començant pel seu alcalde, Luis Barcala, l’esposa del qual està llogant un d’aquests pisos, adquirit el 2006 i, en principi, construït perquè hi visca una família del municipi i no per a fer-hi negoci.
La carta, signada per 38 associacions veïnals de la ciutat i les seues pedanies, a més de la Federació d’Associacions Veïnals Sud d’Alacant i amb el suport de més d’altres trenta entitats socials, sindicals, culturals o ambientals de la ciutat, revela a més una dada important. I és que aquestes entitats avisen que al maig i al juny del 2024 ja “desenes d’associacions veïnals d’Alacant van sol·licitar formalment a l’alcalde, Luis Barcala, explicacions i diàleg sobre la política municipal d’habitatge públic” preguntant per “criteris d’adjudicació, planificació i barris prioritaris”. “No es demanaven favors, sinó transparència, planificació i participació”, recorden d’aquelles sol·licituds.
Aquestes, però “mai van obtindre resposta”. Un silenci que potser ara s’entén millor.
Llistat d’exigències
Des del moviment veïnal alacantí es recorda que “l’habitatge públic no és una concessió ni un privilegi. És una política social essencial que ha de gestionar-se amb transparència absoluta, criteris objectius, igualtat d’accés i control democràtic. Res d’això pot garantir-se quan la política d’habitatge es governa d’esquena a la ciutadania”.
Per açò han elaborat un llistat de peticions per tal de depurar responsabilitats en l’actual escàndol i evitar situacions similars en el futur.
Entre altres mesures, aquesta llista inclou una “auditoria immediata, completa i independent de tots els processos d’adjudicació d’habitatge públic”; “la paralització cautelar de les adjudicacions sota sospita” i “l’assumpció de responsabilitats polítiques al més alt nivell” per al cas actual i com a mesures estructurals de cara al futur la “constitució urgent d’una mesa municipal d’habitatge amb participació veïnal real i vinculant” i “l’elaboració i publicació d’un pla municipal d’habitatge social, amb calendari, finançament, prioritats per barris i mecanismes de seguiment públic”.
“El moviment veïnal no accepta que les alertes ciutadanes siguen desateses fins que un escàndol obliga a reaccionar”, conclou la carta.
