Les creixents dificultats per accedir a un habitatge per part de sectors socials cada volta més nombrosos està convertint aquesta qüestió en un dels principals problemes socials del moment, com es reflexa en les massives mobilitzacions, les enquestes, els estudis acadèmics, els discursos polítics o la repercussió mediàtica. Ningú nega el problema encara que, òbviament, les solucions són diferents segons els actors.
Malgrat aquest malestar, generat per un increment dels preus de lloguer i compra que no tenen relació amb la capacitat adquisitiva dels salaris -incloses els d’aquelles professions que cobren millor-, el fet que el problema afecte a gent en situacions molt diferents, sovint ha dificultat la creació d’un front comú per part dels diferents moviments que lluiten per garantir un accés digne a un sostre.
Hi ha gent jove que intenta emancipar-se, però és molt diferent un professional amb una situació laboral relativament bona que un treballador precari amb un sou molt més baix, hi ha famílies que no poden mantenir la casa on viuen des de fa anys per les pujades del lloguer o de la hipoteca si hi ha hagut algun tipus de contratemps -des d’un acomiadament a una malaltia-, gent tan fora del sistema que veuen en l’okupació la seua única eixida o famílies que encara arrosseguen les conseqüències de la crisi del 2008 i també veïns afectats per la turistificació dels seus barris, les conseqüències de la qual, va més enllà de la qüestió de l’habitatge.
Aquestes situacions tan diverses, si bé impliquen que els sectors socials afectats són més nombrosos i, per tant, la necessitats de “fer alguna cosa” per part dels polítics s’incrementa, també ha suposat una dificultat a l’hora d’establir un front comú i una taula de reivindicacions que atenga tothom.
Juntes per l’Habitatge
Diferents col·lectius, moviments i organitzacions que treballen en aquest camp -alguns de forma específica i altres més tangencial- han fet les primeres passes per resoldre aquests problemes i presentar un front comú que permeta convertir aquesta malestar social més o menys difuminat en un problema polític de primer ordre que impedisca als governants seguir tirant pilotes fora.
El procés va iniciar-se de forma més o menys informal al març passat, quan s’intenta articular una plataforma per evitar el desnonament d’un matrimoni d’avançada edat al barri de Benimaclet de València. Finalment, jutjats i policia van executar el desallotjament, però la plataforma va mantenir els contactes fins a presentar una proposta pública dijous passat en un acte al Col·legi Major Rector Pesset de València.
La plataforma Juntes per l’Habitatge agrupa les Plataformes d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de València i Elx, sindicats de barri com el de Malilla o l’Olivereta, la coordinadora Entrebarris, els CLER dels municipis afectats per la DANA, així com entitats veïnals o col·lectius socials com Ca Revolta, Sillas contra el Hambre o Iaioflautes i els principals sindicats. Apareix així com un front comú que agrupa interessos diferents, però no contraposats, en una iniciativa que recorda la Confederació Sindical de l’Habitatge de Catalunya constituïda a inicis del 2025.
Entre la taula de reivindicacions consensuada hi ha la paralització de tots els desnonaments sense alternativa residencial -tal com exigeix l’ONU-, l’aplicació del Decret Llei 3/2023 que permet exigir a grans tenidors lús temporal de vivendes buides per allotjar famílies vulnerables, la intervenció del mercat de lloguers, l’ampliació del parc públic d’habitatge, control de l’habitatge turístic i paralització immediata de noves llicències i prioritzar el cooperativisme en la construcció de nous habitatges que, en tot cas, haurà de ser respectuosa amb el territori.
