La joventut de l’Alacantí i les Marines ha de dedicar entre el 60% i el 90% del salari al pagament del lloguer. CCOO l’Alacantí-les Marines ha situat aquesta xifra com a símptoma més cru de l’emergència residencial que travessen l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina Alta, en la presentació de l’informe Turistificació contra el dret a l’habitatge, celebrada aquest dilluns 16 de febrer del 2026 en un acte públic a Alacant.
El sindicat ha advertit que accedir a un habitatge de lloguer a Alacant, Benidorm (la Marina Baixa) o Dénia (la Marina Alta) “implica destinar més de la meitat del salari” i ha remarcat que, en el cas del jovent, l’esforç s’enfila “entre el 60% i el 90%”, una realitat que “converteix els treballadors i les treballadores en pobres amb ocupació”. Segons les dades exposades, per complir la recomanació de no superar el 30% del salari destinat al lloguer, caldrien 3.600 euros nets mensuals a Alacant, on el lloguer mitjà ja arriba als 1.130 euros al mes.
Compra a l’alça i gentrificació accelerada
L’informe també assenyala un encariment fort de la compra en només un any: Alacant (+14,3%), Benidorm (+15,4%) i Dénia (+13,8%). CCOO ha sostingut que, lluny de refredar la demanda, la pujada ha alterat el perfil del comprador i ha aportat una dada que considera clau: el 2024 es van registrar 20.169 compres per part d’estrangers no residents a la província, amb un 70% d’operacions al comptat. Per al sindicat, aquesta “competència deslleial” desplaça la classe treballadora local i accelera la gentrificació de barris i ciutats.
En paral·lel, CCOO ha denunciat la contradicció d’un mercat que expulsa famílies mentre acumula habitatges sense ús: més de 50.000 habitatges buits a les tres comarques. El sindicat ha afirmat que la xifra està “subestimada” als registres oficials perquè l’INE “no comptabilitza habitatges d’ús estacional ni propietats retingudes especulativament”. Com a exemples, ha detallat que a Dénia l’INE reconeix 3.456 vivendes buides, però les dades municipals n’eleven el volum “entre 5.200 i 5.800”; a Benidorm, “la diferència supera els 4.000 habitatges no comptabilitzats”, i a Alacant “la bretxa arriba a més de 5.000”.
El diagnòstic s’agreuja, segons CCOO, per la debilitat del parc protegit: l’oferta d’habitatge de protecció oficial “és molt deficient” i es limita a 625 vivendes a tota la zona. El sindicat ha vinculat aquest escenari a un “model especulatiu planificat” que tracta l’habitatge com una inversió i no com un dret, i ha apel·lat al marc de drets citant l’article 47 de la Constitució espanyola i l’article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans.
“Reconéixer aquesta situació no té a veure amb la turismofòbia”
L’informe descriu una evolució del procés de turistificació a l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina Alta: del model de segones residències dels anys seixanta al turisme de masses estranger i, ara, la intensificació amb plataformes de lloguer vacacional. El resultat, segons el sindicat, és una ciutat partida entre “zones d’esbarjo turístic” i “àrees d’exclusió per a la classe treballadora local”, amb un impacte que va més enllà del mercat immobiliari: ocupació estacional i precària, erosió identitària i cultural, pressió sobre serveis i recursos, fugida de talent i desarticulació del teixit veïnal. En aquest punt, CCOO ha volgut marcar distàncies amb discursos simplistes i ha remarcat que “reconéixer aquesta situació no té a veure amb la turismofòbia”.
El sindicat ha considerat insuficient la resposta institucional i ha denunciat que falta una regulació específica per als habitatges d’Ús Turístic (VUT). Sobre l’última intervenció estatal citada, ha criticat que l’exigència d’autorització veïnal per a noves VUT trasllada “a l’àmbit privat un conflicte estructural” i no aborda l’especulació. CCOO també ha alertat que la “demora i laxitud” regulatòria ha afavorit un mercat irregular que dificulta disposar de dades reals, i ha apuntat estimacions d’”infraregistre” d’entre un 20% i un 40% a zones costaneres i d’entre un 10% i un 20% a zones de baixa pressió.
En el cas d’Alacant, l’informe exposa un recorregut de mesures “a remolc” de la mobilització ciutadana: d’un informe municipal del 2022 que restava gravetat al problema fins a moratòries i modificacions que, segons el sindicat, han arribat com a “concessions arrencades per la ciutadania” per la pressió de plataformes com Alacant, on vas? I la lluita del Sindicat de Barri de Carolines contra desnonaments. El text també situa el tancament de la llibreria 80 Móns com a element catalitzador que va impulsar una nova proposta a finals del 2025.
Una presentació amb mirada jove, veïnal i acadèmica
L’acte s’ha celebrat en un espai carregat de simbolisme, la llibreria 80 Móns, i ha comptat amb la intervenció inicial de Mary Cueva Garcés, responsable de la Secretaria de Joves, Formació i Acció Sindical de CCOO l’Alacantí-les Marines, que ha presentat l’estudi i la voluntat de mostrar la relació directa entre escalada de preus i model turístic.
En la taula redona, Alejandro Mantecón, doctor en Sociologia i professor titular de la Universitat d’Alacant, ha explicat que la dependència entre turisme i dinàmiques immobiliàries “es va iniciar fa setanta anys” amb l’impuls desenvolupista del franquisme, origen d’uns mecanismes que, a parer seu, han arribat fins a l’actualitat “enfortits”.
Per la seua banda, Guadalimar Navarro Ròdenes, de l’associació Alacant, on vas?, ha relatat que les primeres assemblees van detectar “l’enuig” d’una ciutat que veia com la transformació avançava “a esquena de la ciutadania” i amb un govern municipal que “ignora aquesta i deixa fer el negoci de la indústria immobiliària”. Navarro ha destacat que la mobilització social va nàixer de seguida i que “en poques setmanes” ja es va organitzar “la primera de moltes manifestacions”.
També ha intervingut el creador audiovisual Pedro Irles, que ha cridat a “combatre les mentides” que envolten el debat i ha deixat una idea central: “La primera: Alacant no viu del turisme, és el turisme el que viu d’Alacant”. Irles ha insistit que la majoria de la gent “viu de la seua força de treball en condicions de precarietat i sense drets” i ha denunciat que “els grans beneficis del turisme no es queden a Alacant”, sinó que “se’ls emporten les fortunes hoteleres” vinculades a la indústria turística. En un missatge final de resistència, ha afirmat: “No ens faran fora d’Alacant”. A l’acte han assistit representants municipals de partits de l’oposició a Alacant (PSOE, Compromís i EU) i diverses entitats mobilitzades en aquesta lluita, com ara el Sindicat d’Habitatge de Carolines.
El full de ruta de CCOO: moratòria, control de preus i parc públic
L’informe planteja un paquet de mesures que el sindicat defineix com a “mínim, urgent i viable” per a revertir la crisi social. Entre les propostes destacades, CCOO reclama una moratòria immediata a tota nova llicència de VUT i un pla de transició cap al lloguer residencial de llarga durada; la regulació dels preus del lloguer amb índexs públics seguint models com el Mietspiegel alemany o el sistema de punts neerlandés; un pla de xoc per expandir el parc públic d’habitatge de lloguer amb rendes que no superen el 30% de la renda mitjana i contractes indefinits; més inspecció i canals de denúncia; reforç de la Inspecció de Treball contra l’economia submergida; una aposta per la reindustrialització sostenible i la diversificació econòmica; i la implantació d’una taxa turística sobre les pernoctacions.
CCOO l’Alacantí-les Marines ha conclòs que aquestes mesures no són “una llista de desitjos”, sinó una resposta necessària per a evitar que viure a l’Alacantí, la Marina Baixa i la Marina Alta es convertisca en un privilegi i no en un dret possible per a qui hi treballa i hi fa vida.
