El Consell (PP) manté la seua negativa a intervenir sobre el preu del lloguer al País Valencià. “Nosaltres no actuarem sobre el preu”, ha afirmat el portaveu del govern valencià, Miguel Barrachina, en una declaració que reforça l’aposta de l’executiu de Pérez Llorca per una política d’habitatge centrada a augmentar l’oferta i descartar qualsevol topall en les zones tensionades.
El 43,7 per cent de la població que viu de lloguer al País Valencià destina més del 50% dels seus ingressos a pagar el seu habitatge, mentre que el 91% li dedica més del 30% dels ingressos, segons l’informe ‘L’habitatge, fonament de desigualtats’ d’Oxfam Intermón.
Barrachina ha reiterat així una línia política que el Consell defensa des de fa mesos: no aplicar la llei estatal d’habitatge en allò que permet limitar els preus del lloguer en els municipis declarats tensionats. La posició del govern valencià arriba, a més, després que la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, haja reclamat a la Generalitat que active aquesta figura en aquells municipis que ja ho han demanat.
La Generalitat no puede mirar más hacia otro lado ante un mercado que engulle los ingresos de las familias valencianas
— Isabel Rodríguez García (@isabelrguez) April 9, 2026
Congelar los alquileres funciona. Está comprobado
Hay que frenar YA esta sangría: en Alaquàs, pero también en Burjassot, Pobla de Farnals y donde se necesite https://t.co/hbWCoXLu8a
Entre aquests municipis hi ha Alaquàs [PSPV-Compromís] (l’Horta Sud) i la Pobla de Farnals [PSPV] (l’Horta Nord), que han sol·licitat aquesta mateixa setmana poder aplicar mesures de contenció del preu del lloguer. El contrast polític és evident. Mentre alguns ajuntaments reclamen eines per frenar l’escalada dels preus, el Consell insisteix que la solució passa només per afavorir que hi haja més habitatges al mercat.
Els estudis que contradiuen la política del Consell
Tanmateix, la literatura acadèmica recent no avala de manera tan simple aquest plantejament. Un estudi publicat a Regional Science and Urban Economics sobre una regulació d’ampli abast conclou que el control de rendes va reduir els lloguers pagats entre un 4% i un 6% i que no es van trobar evidències d’una reducció de l’oferta d’habitatges de lloguer. La dada resulta especialment rellevant perquè contradiu un dels arguments més repetits pels governs que rebutgen qualsevol intervenció: que limitar preus fa desaparéixer pisos del mercat.
Ara bé, un segon estudi, publicat al Journal of Political Economy: Macroeconomics, sí que reforça parcialment la tesi que defensa el Consell sobre la importància de construir més. Segons aquest treball, un augment de l’1% en l’oferta nova anual redueix els lloguers mitjans un 0,19%. És a dir, incrementar l’oferta té efectes a la baixa sobre els preus, però l’impacte és mínim. S’hauria de doblar el parc actual per aconseguir una baixada del 20% del preu del lloguer, segons aquesta última anàlisi.
