El 43,7 per cent de la població que viu de lloguer al País Valencià destina més del 50% dels seus ingressos a pagar el seu habitatge, mentre que el 91% li dedica més del 30% dels ingressos, segons l’informe ‘L’habitatge, fonament de desigualtats’ d’Oxfam Intermón.
Només el 9% dels inquilins del País Valencià destinen al lloguer menys del 30%, enfront del 15% de mitjana a l’estat espanyol i el 17,6% i 13,2% que registren autonomies com Catalunya i Madrid, respectivament. El 47,3% li dedica entre el 30% i el 50%; el 25,1% destina entre el 50-70% dels seus ingressos i el 18,6% destina més del 70% del seu salari, enfront del 12,5% a nivell estatal.
En canvi, respecte a les persones que tenen una hipoteca, al País Valencià el 44,9% destina menys del 30% dels seus ingressos a fer-li front i el 41,5% utilitza entre el 30 i el 50% dels seus ingressos. El 9% destina el 50-70% i només un 4,6% necessita més del 70%.
En el conjunt de l’estat espanyol, una de cada tres persones que viuen de lloguer destinen més del 50% dels seus ingressos a pagar l’habitatge, un percentatge que aconsegueix el 85% en el cas d’aquells inquilins que destinen més del 30% dels seus ingressos a afrontar el lloguer, mentre que el 61% assegura que no aconsegueix estalviar a causa dels elevats costos de la renda.
Segons l’informe, més de la meitat dels inquilins (58%) considera improbable poder adquirir un habitatge en el futur, amb només un 14,4% que es mostra optimista en aquest aspecte, i l’herència es perfila com un mecanisme cada vegada més rellevant en l’accés a una casa: el 21,2% dels qui ja tenen casa en propietat creu probable heretar una altra, enfront del 11,6% de les persones arrendatàries.
Entre les llars amb hipoteca, la pressió també és molt elevada: el 62% dedica més del 30% dels seus ingressos al pagament de l’habitatge, i una de cada cinc, el 50%.
Les dades contrasten amb les persones que ja tenen la seua casa completament pagada, pel fet que en el 60% dels casos sí que aconsegueixen estalviar tots els mesos.
L’autor de l’informe i responsable de polítiques de protecció social i ocupació d’Oxfam Intermón, Alejandro García-Gil, ha avisat que l’accés a l’habitatge és especialment difícil per als qui paguen una renda de lloguer perquè no aconsegueixen estalviar per a l’entrada d’una hipoteca, una situació que perpetua el “parany del lloguer”.
Així mateix, García-Gil ha avisat que el major pes de l’herència com a via d’accés a un habitatge genera una profunda desigualtat que pot provocar en el futur que els qui ja posseeixen un habitatge en propietat tinguen l’expectativa d’heretar més que els no propietaris.
El lloguer penalitza l’estalvi
L’informe demostra que el règim d’habitatge és un factor de desigualtat cada vegada més determinant, fins i tot per damunt del nivell d’ingressos, ja que amb el mateix salari, viure de lloguer penalitza de manera clara la capacitat d’estalvi.
La diferència és especialment acusada en els trams salarials més baixos: entre els qui perceben el salari mínim interprofessional (SMI), la bretxa en la probabilitat d’estalviar supera els 25 punts percentuals: el 58,6% de les persones amb habitatge pagat aconsegueix estalviar, enfront del 32,4% dels qui viuen de lloguer.
De fet, una persona propietària amb ingressos equivalents a l’SMI -1.184 euros en 2025- té més probabilitat d’estalviar que una persona inquilina amb un salari de 2.000 euros.
D’igual manera, una persona inquilina que ingressa 2.000 euros al mes té pràcticament la mateixa capacitat d’estalvi (51,9%) que algú amb hipoteca que guanya 1.500 euros (50,2%).
Tres milions de “desnonaments invisibles”
Segons l’anàlisi, una de cada tres persones que paguen una renda, uns tres milions, van patir l’últim any “desnonaments invisibles”: finalitzacions de contracte o pujades inassumibles que deriven en trasllats forçosos, amb especial impacte entre persones extracomunitàries (37%) i joves menors de 35 anys (31,9%).
En el cas dels menors de 35 anys, un de cada dos va haver de tornar a la llar familiar. A més, el 60% de les mudances va implicar abandonar el barri o municipi de referència, amb el consegüent afebliment de xarxes socials i comunitàries.
L’augment del cost del lloguer també es tradueix en renúncies en les condicions de vida: el 13% dels qui lloguen comparteix la seua llar amb persones sense parentiu, una proporció que aconsegueix el 22% entre la població migrant, mentre que en la franja de 25 i 34 anys, la xifra arriba al 27,7%.
Segons s’apunta en l’estudi, compartir habitatge no és una realitat exclusivament juvenil, ja que afecta també una de cada deu persones d’entre 35 i 54 anys.
Les dificultats també aconsegueixen les despeses bàsiques: el 19,2% de la població no va poder afrontar el pagament de subministraments essencials en l’últim any. La pobresa energètica ascendeix fins a afectar a quasi tres de cada deu persones inquilines, joves o migrants. Aquestes dificultats inclouen mantindre la llar a una temperatura adequada a l’hivern o afrontar el pagament d’electricitat, gas o aigua.
Regular i ampliar la duració dels contractes
Per això, des d’Oxfam Intermón han reclamat una resposta coordinada entre el Govern, les comunitats autònomes i els ajuntaments i que es protegisca les 60.000 llars vulnerables que corren el risc de ser desnonats després del rebuig de “l’escut social“.
Al mateix temps, han plantejat reforçar la protecció de les persones inquilines mitjançant la regulació dels preus i l’ampliació de la duració dels contractes.
En paral·lel, han demanat frenar pràctiques especulatives i avançar cap a una fiscalitat centrada en l’ús de l’habitatge, a més d’ampliar el parc d’habitatge públic i impulsar models alternatius.
“És urgent actuar per a assegurar que viure de lloguer siga una opció assequible, digna i estable, que permeta desenvolupar un projecte de vida amb seguretat. I que, al mateix temps, qui desitge accedir a un habitatge en propietat puga fer-ho”, ha conclòs García-Gil.
